Política

L’esquerra guanya a Colòmbia en unes eleccions antisistema

L’exguerriller Gustavo Petro fa bons els pronòstics i venç en la primera volta dels comicis presidencials amb el 40,3% dels vots

Rodolfo Hernández, un aspirant populista sense identitat política, disputarà el segon torn

Els colombians van votar diumenge contra totes les seves tradicions polítiques. L’exguerriller Gustavo Petro va guanyar la primera volta per a la presidència amb el 40,3% dels vots, un resultat que no té antecedents històrics per a un líder de l’esquerra a Colòmbia. En segon lloc, i amb un lloc a la segona volta, va quedar Rodolfo Hernández (28,15% dels sufragis), un empresari de la construcció que va pujar en les enquestes en silenci, amb un discurs difús, basat en el rebuig a la classe política en general i amb pinzellades racistes i misògines. El gran perdedor de la jornada va ser Federico Gutiérrez, l’home triat per la dreta que ha governat el país els últims vint anys, amb Álvaro Uribe com a figura més brillant. Petro i Hernández es veuran les cares el 19 de juny.

Ningú va detectar l’ascens d’Hernández. Ni Petro, que esperava que el seu rival fos Gutiérrez, ni el mateix Gutiérrez, que estava segur que s’enfrontaria a Petro. Ha estat, en qualsevol cas, un toc d’atenció i una prova de la crisi de representació que viu Colòmbia. El candidat conservador va pagar el preu de ser la figura del continuisme d’un govern, el d’Iván Duque, amb una pèssima imatge pública.

Les revoltes populars del 2019 i el 2021, protagonitzades sobretot per joves, van ferir de mort un model basat a sostenir l’statu quo amb el fonament de la guerra contra les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC). Per a un país que ha de construir la pau, Petro va aflorar com una veu nova, que parlava de desenvolupament sostenible i feminisme. Però el seu passat guerriller i velles declaracions a favor de l’esquerra regional més arcaica, com la veneçolana o la cubana, poden ser el llast que acabi arruïnant el seu tercer intent d’arribar a la presidència.

D’aquí a tres setmanes l’esperarà Hernández, al capdavant d’una lliga que va anomenar “de governants anticorrupció”. Des de la cuina de casa seva, va dir diumenge a la nit que havia perdut “la politiqueria i corrupció”. Ningú sap gaire bé què pensa fer l’empresari si finalment arriba a la Casa de Nariño. La dreta, no obstant això, es va afanyar a secundar-lo. Gutiérrez va dir, en el seu discurs de derrota, que l’objectiu és evitar un triomf de Petro, sigui com sigui, i que per això donaria el seu vot a Hernández “sense condicions”.

Petro no ho tindrà gens fàcil el 19 de juny. Amb una dreta esfondrant-se, preferia disputar la presidència a Gutiérrez. El que succeirà ara amb Hernández és un misteri. Les matemàtiques juguen en contra del líder de l’esquerra. Fico, com diuen a Gutiérrez, va sumar una mica més de cinc milions vots, amb el 24% del total. Hernández en va aconseguir gairebé sis milions.

Suma conservadora

Si tot el vot conservador que va fer costat a Fico se n’anés amb Hernández, sumarien 2,5 milions més que els obtinguts per Petro en la primera volta. “Hi ha canvis que no són canvis, són suïcidis. Què volem, canvi o suïcidi?”, va dir Petro la nit electoral, atent al desafiament que afronta.

LA XIFRA

40,3
per cent
dels vots va obtenir Gustavo Petro en la primera volta. Rodolfo Hernández va quedar segon (28,15%).

El candidat del descontentament

Enginyer, milionari, amb un modest passat polític com a alcalde, Rodolfo Hernández ha trepitjat el tauler de la campanya electoral colombiana. Amb 77 anys i diverses causes judicials a l’equipatge, Hernández va desplaçar al tercer lloc de la primera volta Federico Gutiérrez, aspirant de la dreta. El seu nom va començar a créixer en els sondejos durant les últimes tres setmanes, sense avís. El seu discurs contra la classe política en general i les seves promeses anticorrupció van calar en una societat tipa d’anys de més del mateix i temorosa de l’esquerra representada per Gustavo Petro, el seu rival en la segona volta.

Hernández va aconseguir colar-se en la campanya com el candidat “antisistema”. I va saber com fer-ho. Va fer servir la seva fortuna per finançar una campanya des de les xarxes socials –en van dir “el vellet de Tik Tok”– i es va escapolir de tots els debats presidencials. Irreverent, va haver d’aclarir que quan va dir que admirava Hitler en realitat parlava d’Einstein. No es va desdir dels seus atacs contra les dones i els migrants veneçolans. Ha promès, a més, donar el seu salari, reduir el dels congressistes i suspendre l’ús d’actuacions oficials. El candidat del descontentament pot ser ara president de Colòmbia.

Sign in. Sign in if you are already a verified reader. I want to become verified reader. To leave comments on the website you must be a verified reader.
Note: To leave comments on the website you must be a verified reader and accept the conditions of use.