L’Ajuntament actualitzarà la ZBE de Barcelona per si el Suprem confirma l’anul·lació de l’actual
Consistori, Generalitat i AMB presenten recursos a l’alt tribunal espanyol contra la sentència del TSJC
L’Ajuntament de Barcelona actualitzarà l’ordenança que regula la Zona de Baixes Emissions (ZBE) per si el Tribunal Suprem anul·la l’actual, després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) donés la raó a entitats contràries a la mesura. A més, el consistori, la Generalitat i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) han presentat els respectius recursos de cassació contra la sentència del TSJC sobre la ZBE, que de moment continua vigent. En els recursos, que han estat acceptats a tràmit, s’emfatitza la priorització del dret de la salut per sobre de la mobilitat més contaminant i l’obligatorietat de disposar d’una ZBE per reduir la contaminació de l’aire i per complir les normatives europees i estatals.
S’hi considera, també, que no és desproporcionat aplicar les restriccions a partir de les dades de les dues estacions de la ciutat, ja que les estacions són representatives de la majoria de carrers que tenen la mateixa fisonomia i característiques.
Les tres administracions han refermat en els recursos que la sentència va en direcció contrària del que es diu i s’està fent a tot Europa. El Tribunal de Justícia de la UE ja ha anunciat sancions per incomplir els límits de contaminació i l’Organització Mundial de la Salut (OMS) aposta per reduir els llindars permesos de contaminació.
Eloi Badia, regidor d’Emergència Climàtica de Barcelona, i Marc Sanglas, director general de Qualitat Ambiental de la Generalitat, han defensat la utilitat de la mesura, tot recordant que és un imperatiu legal i un compromís polític. “La salut pública ha de ser el principal eix que ha de moure les administracions públiques”, ha dit Badia. Sanglas ha assegurat que la mesura “no és desproporcionada”, com considera el TSJC, i ha reivindicat la potestat dels municipis per poder regular aquest tipus de mesures. “És el camí correcte”, ha reblat, i ha lamentat la “mala visió” del TSJC, perquè “posa elements com els drets econòmics i costos per sobre de la salut”.
Antoni Poveda, vicepresident de Mobilitat de l’AMB, ha recordat que la llei obliga els municipis de més de 50.000 habitants a tenir ZBE i els de més de 20.000 amb molta contaminació, cosa que afecta una vintena de municipis metropolitans. Poveda ha recordat que hi haurà subvencions del govern espanyol per establir aquestes ZBE.
La presentació d’aquests recursos reforça el compromís de totes les administracions i la necessitat d’accelerar el desplegament de ZBE i diferents mesures per reduir els efectes de la contaminació, que posa en perill la vida de les persones. En aquest sentit, les administracions han acordat seguir treballant per tal de defensar les ZBE davant l’emergència climàtica i per complir amb els objectius marcats tant per la mateixa Unió Europea com pel Govern de l’Estat.
La Generalitat, a través del departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, ha obert fa pocs dies una línia d’ajuts de 6 milions d’euros per als municipis d’entre 20.000 i 230.000 habitants per dissenyar i implantar ZBE. Els ajuts provenen del fons climàtic, que es nodreix amb la meitat dels ingressos obtinguts amb l’impost sobre les emissions de CO2 dels vehicles de tracció mecànica.
Si bé les ZBE són una política àmpliament estesa al conjunt de la UE, la metròpolis de Barcelona ha estat pionera a implantar-ne una. La ZBE Rondes BCN engloba cinc municipis metropolitans (Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat i part dels municipis de Cornellà de Llobregat, Esplugues de Llobregat i Sant Adrià de Besòs) i ha estat el model de referència per a la implantació de ZBE a la resta d’Espanya.
Els municipis metropolitans i l’AMB han esdevingut les administracions de referència a Catalunya i a l’Estat espanyol en la implementació de ZBE, que abans del 2023 seran obligatòries en municipis de més de 50.000 habitants. Així, l’organisme metropolità ha editat, juntament amb la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP), una guia per a la implementació de ZBE per a tot Espanya. El desplegament de la ZBE Rondes BCN ha rebut el suport del conjunt d’institucions estatals i europees.
Actualització de l’ordenança
Paral·lelament a la presentació del recurs, l’Ajuntament de Barcelona ja treballa en l’actualització de l’ordenança municipal de la ZBE Rondes BCN. La ciutat ha de tenir activa la zona de baixes emissions, com marca la llei de canvi climàtic i transició energètica, que obliga les ciutats de més de 50.000 habitants a tenir activa una ZBE. Es treballarà de nou amb entitats, agents i ciutadania per assegurar-ne la implantació i per millorar-la si fos necessari a través d’un procés de participació. L’objectiu és promoure el debat ciutadà entorn al desplegament i aplicació d’un instrument normatiu, de manera que s’aconsegueixi obtenir un text consensuat i que reculli les necessitats de tothom. Una vegada fet aquest debat participatiu, s’iniciarà el procés per aprovar la nova ordenança actualitzada en cas que sigui necessari amb l’objectiu que sigui una realitat abans que acabi el mandat.
D’aquesta manera, l’Ajuntament de Barcelona preveu continuar actuant i analitzant la possibilitat d’actualitzar la ZBE, alhora que aplica altres mesures a la ciutat i que treballa en un calendari d’evolució més a llarg termini que també lligui la ZBE amb el problema global del canvi climàtic i la transició energètica.
Reducció de vehicles contaminants
El desplegament de la ZBE Rondes BCN ha permès reduir més de 600.000 desplaçaments de vehicles més contaminants, cosa que comporta la reducció del nivells de NO2 a l’àmbit d’aquesta ZBE.
Barcelona és la sisena ciutat europea amb més mortalitat a causa de la contaminació de l’aire i s’hi produeixen més de 1.300 morts prematures. La millora de qualitat de l’aire, per tots els canvis ocorreguts a la ciutat, ha permès reduir al voltant de 125 morts anuals (el 0,8% de totes les morts) respecte als valors del 2017, el 5% dels nous casos d’asma infantil (110 casos anuals) i l’1% dels nous casos de càncer de pulmó (15 casos anuals).
La contaminació de l’aire és el principal risc ambiental que perjudica la salut en les grans aglomeracions urbanes, segons l’OMS. Cal destacar que suposa un problema greu de salut per a tota la població, ja que augmenta la mortalitat prematura i escurça l’esperança de vida. La contaminació de l’aire és especialment greu per a la població més vulnerable, principalment infants, gent gran, dones embarassades i persones amb problemes de salut. Així, l’exposició al NO2 a llarg termini provoca un desenvolupament pulmonar més lent i augmenta el risc en infants de desenvolupar asma, així com l’aparició de malalties respiratòries cròniques i cerebrovasculars en adults, incloent-hi el càncer de pulmó.
