Parlar català al Congrés sense amonestació

“Muchas gracias. Moltes gràcies. Eskerrik Asko, Moitas Grazas.” Així acabava el seu discurs al Congrés Felip VI el 19 de juny del 2014, en què va ser solemnement entronitzat. Si Felip VI hagués desenvolupat el seu agraïment en català des de la tribuna amb un paràgraf sencer, l’aleshores president del Congrés, Jesús Posada, l’hauria pogut amonestar verbalment amb el reglament a la mà. La cortesia i els usos i costums han tolerat que els diputats catalans s’expressin en català si és amb brevetat o bé tradueixen acte seguit al castellà el que han dit, però amb Meritxell Batet com a presidenta el diputat de la CUP Albert Botran va ser castigat el 17 de maig amb la retirada de la paraula després de ser amonestat en tres ocasions. “Ara que es torna a parlar del Defraudador Major del Regne, Joan Carles I El Regatista, recordaré les seves paraules: «Mai no va ser la nostra una llengua d’imposició sinó de trobada.» Mentida”, va exposar Botran. “Senyor Botran, li demano, sisplau, que continuï en castellà”, va etzibar Batet com si obeís la coreografia de la CUP.

Per posar fi a 44 anys de monolingüisme castellà imposat en democràcia a la Carrera de San Jerónimo, els grups d’Unides Podem, ERC, Junts per Catalunya, el PDeCAT, la CUP, el PNB, EH Bildu, Més País i el BNG van registrar ahir al Congrés la reforma del reglament del 1982 per incloure-hi un nou article 6.2: “Els diputats tindran el dret a intervenir en les sessions del ple del Congrés i de les comissions en qualsevol de les llengües oficials i reconegudes estatutàriament en les seves comunitats.” La proposta insta els serveis del Congrés a procedir a traduir al castellà els escrits registrats en català, basc i gallec i a publicar-los al Butlletí de les Corts en els dos idiomes. Aquest nou reglament, fins i tot, beneficiaria el rei Felip VI, que el 2014 va citar Espriu però no va llegir cap poemari seu. No hi ha cap indici que no ho fes per temor a ser amonestat.