1-O
Presos polítics
El Suprem canvia de criteri i revisarà ara els indults
Una ajustada majoria de tres vots a dos a la sala del contenciós accepta revisar la concessió dels indults als presos
La marxa enrere es produeix per la incorporació d’una jutgessa conservadora
La secció cinquena de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem ha decidit, en contra del seu criteri inicial, revisar ara els indults concedits pel govern espanyol als líders polítics catalans empresonats per l’organització del referèndum de l’1-O. Per una ajustada majoria de tres vots contra dos, la secció de la sala ha acceptat els recursos de reposició que van presentar el PP, Vox i Ciutadans, així com diversos particulars com l’exdelegat del govern del PP a Catalunya, Enric Millo, contra la decisió de la mateixa sala que rebutjava revisar els indults. En aquell moment, al gener passat, la sala també va rebutjar revisar la decisió del govern espanyol per tres vots a dos en considerar la falta de legitimació activa dels recurrents que va al·legar l’Advocacia de l’Estat.
Aquell, però, era un tribunal presidit pel progressista Segundo Menéndez, que ara ha estat substituït pel fet de jubilar-se pel també progressista Octavio Herrero. El canvi de majoria a la sala contenciosa, però, s’ha produït pel relleu de la magistrada Ángeles Huet, de Jutgesses i Jutges per la Democràcia, que ha estat substituïda per la conservadora Inés Huerta, que és qui ha fet decantar la balança. Segons informava ahir Efe, Huerta ha votat a favor de revisar els indults al costat dels magistrats conservadors Fernando Román i Wenceslao Olea, i en contra del criteri dels progressistes Octavio Herrero i Ángel Arozamena.
La conservadora Inés Huerta forma part del tribunal després que el Suprem rebutgés la recusació contra ella que va presentar l’equip jurídic de la Fundació Fundesplai, que intervé en l’afer perquè, en el seu dia, van presentar una petició d’indult per a Jordi Turull, ja que en va ser patró i actualment és membre del seu consell assessor. El motiu de la recusació era que Huerta va ser membre de la Junta Electoral Central que va apartar Turull de les llistes electorals al Congrés dels Diputats.
El tribunal, per tant, ha ordenat finalment la continuació dels procediments i ha posposat al tràmit de sentència el pronunciament sobre la falta de legitimació activa dels recurrents que va sostenir l’Advocacia de l’Estat per rebutjar els recursos.
La sala, doncs, ha estimat tots els recursos particulars –també hi ha els de la líder de Cs, Inés Arrimadas– i els dels partits, excepte l’interposat per l’entitat Pro Patrimonium Sijena i Jerusalem, que s’ha rebutjat per unanimitat.
LES FRASES
Suprem “altament polititzat” i “justícia patriòtica”
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, considera “altament polititzat” el Suprem, com demostra que ara hagi canviat de criteri en haver-hi hagut un canvi de composició entre els seus membres. En la compareixença al Palau de la Generalitat per valorar el seu primer any de mandat, Aragonès va alertar que les decisions del Suprem depenen del “color” polític dels jutges que el componen. “La justícia espanyola, en les qüestions de Catalunya, està altament polititzada”, reblava el cap de l’executiu abans de desitjar, però, que els recursos presentats siguin finalment rebutjats, i no va dubtar a referir-se al PP, Vox i Ciutadans com a “partits que treballen per empitjorar les coses”. El portaveu d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián, va acusar el PSOE de no ajudar perquè “podria fer moltíssimes més coses que no fa”. Junts considera el replantejament de la sala una mostra més de la “justícia patriòtica espanyola, que insisteix en la politització, la repressió, la persecució” en paraules de la portaveu al Congrés, Míriam Nogueras, una justícia que va acusar Pedro Sánchez de sostenir.