conflicte bèl·lic a l'est d'europa
Els líders europeus estudien confiscar fons russos per a reconstruir Ucraïna
Borrell també planteja la confiscació de les reserves del Banc Central de Rússia
Els líders de la Unió Europea es comprometran en el cim de la setmana que ve a “explorar activament” diferents opcions per a confiscar i emprar en la reconstrucció d’Ucraïna els actius russos que els Vint-i-set han congelat des que Moscou va iniciar la guerra.
“El Consell Europeu celebra els esforços que s’han fet amb vista a preveure mesures de confiscació adequades, inclosa l’exploració d’opcions destinades a utilitzar actius russos congelats per a donar suport a la reconstrucció d’Ucraïna. (...) Secunda que s’explorin activament més opcions”, recull l’esborrany del cim extraordinari que se celebrarà a Brussel·les el 30 i 31 de març.
La proposta, que previsiblement es presentarà dimecres que ve, consistirà segons va explicar el comissari de Justícia, Didier Reynders, a considerar com un delicte el simple fet d’intentar eludir les sancions, i en aquest cas els governs podrien confiscar els béns i actius congelats per a obtenir fons per a la reconstrucció d’Ucraïna.
Aquesta és una opció que ja existeix en alguns països de la UE, com per exemple Itàlia, gràcies a les lleis antimàfia, però que no tots veuen amb bons ulls, segons han explicat fonts diplomàtiques.
Brussel·les, a més, va platejar la setmana passada la possibilitat d’emetre deute conjunt per a captar fons destinats a aquest efecte, en una mesura similar a la que la Comissió Europea ha posat en marxa per a finançar la recuperació després de la pandèmia.
L’alt representant de la UE per a Afers exteriors, Josep Borrell, ha plantejat fins i tot la possibilitat que els Vint-i-set confisquin les reserves que ja han congelat al Banc Central Rus.
Els caps d’Estat i de Govern reclamaran també que es creï una plataforma que uneixi al govern ucraïnès, els països de la UE, la mateixa Unió Europea, els seus socis i a organitzacions i institucions financeres per a obtenir diners per a la reconstrucció, que segons el Fons Monetari Internacional (FMI) requeriria, avui dia, 5.000 milions d’euros al mes.
Els líders reiteraran el seu “compromís” de continuar ajudant econòmicament al govern d’Ucraïna i continuar finançant l’enviament d’armes en el marc del Fons Europeu de Suport a la Pau, que ha destinat ja 1.500 milions d’euros a aquest fi i preveu 500 milions addicionals en els pròxims dies.
Des que Rússia va iniciar la invasió, Brussel·les ha aprovat un programa d’ajuda macrofinancera a Ucraïna de 1.200 milions d’euros i la setmana passada va proposar lliurar fins a 9.000 milions addicionals, que se sumarien als 17.000 milions en subvencions i crèdits que la UE ha donat a Kíiv des de la invasió il·legal de Crimea en 2014.
