ERC accelera el pas i ja ha triat 85 caps de llista

No és que la maquinària d’ERC per preparar les municipals de l’any vinent s’hagi posat en marxa ara, perquè s’hi treballa tot el mandat, segons afirmen els seus responsables, però ha accelerat la marxa d’unes setmanes ençà. Els republicans ja han escollit fins a 85 candidats per al 2023, sobretot als municipis més grans de 10.000 habitants, entre els quals destaca el paer de Lleida, Miquel Pueyo. També repetiran candidatura l’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà; el de Manresa, Marc Aloy, o la de Sant Cugat, Mireia Ingla, mentre ja han estat triats per tornar-ho a intentar el gironí Quim Ayats o el tortosí Xavier Faura. Ernest Maragall amb tota probabilitat serà proclamat dissabte vinent en un acte a la plaça d’Espanya de Barcelona.

Els republicans també han anunciat altres nous caps de llista, com l’exconsellera Alba Vergés a Igualada, i segueixen treballant en opcions renovades com la de Gabriel Rufián a Santa Coloma de Gramenet, per bé que “si s’hi avança serà més endavant”, asseguren fonts de l’organització. El partit ja ha iniciat, prosseguirà ara i potenciarà encara més a partir de la tardor tot d’actes de presentació arreu del país per potenciar els seus candidats locals, com el que la setmana passada es va fer a Tàrrega i els que aquesta estan previstos a Blanes o a Vilafranca, on estrenen candidat. Bona prova de la importància que ERC dona a la cita municipal és que procuren que els caps de llista siguin apadrinats per primeres espases, com el líder, Oriol Junqueras –que s’ha implicat molt a trepitjar territori des que va sortir de la presó, fa 11 mesos–, o el president de la Generalitat, Pere Aragonès, mentre la secretària general, Marta Rovira, també hi treballa activament des de l’exili suís. En municipis més petits “el ritme és un altre”, admeten les fonts consultades, i allà els alcaldables s’hi aniran anunciant entre el setembre i el febrer, sempre votats per l’assemblea local, que igualment després haurà de donar el vistiplau al conjunt de la llista, treballada per comissions electorals específiques.

El partit, que repetirà la marca paraigua d’Acord Municipal (AM) –i fins i tot avança que la vol potenciar amb incorporacions de més persones i col·lectius d’esquerra–, va presentar 802 llistes el 2019 i va obtenir 3.114 regidors i fins a 360 alcaldies. Tot i que són conscients que cada cop serà més difícil, són optimistes i l’objectiu ara és no sols mantenir, sinó tornar a superar cadascuna d’aquestes xifres, amb especial èmfasi a l’àrea metropolitana, on ja van tenir una gran crescuda en les últimes dues conteses que confien continuar, fins al punt que en algunes ciutats ja hi esperen una dura pugna amb el PSC.

En paral·lel, a més, ERC vol fer passes cap a la igualtat. Si el 2019 el 29% dels alcaldables van ser dones, entre els 85 ja anunciats ara la xifra puja al 42%, i confien que es pugui mantenir al final del procés. A més, prioritzaran les llistes amb persones d’origen divers, per reflectir la realitat catalana actual.

Els republicans van celebrar una convenció municipalista el 7 de maig a Reus –la primera presencial des del 2019– on van donar als càrrecs locals un seguit de claus per fer una campanya que volen més propera que mai, i encara faran un darrer gran conclave al febrer per acabar de preparar la cita. ERC també veu els comicis bàsics en clau de país, ja que creuen que des del poder local és més fàcil que el discurs independentista arribi a molts sectors que d’altra manera hi serien impermeables.