Líban
Eleccions
El control del Parlament libanès queda en mans de diputats independents
Hezbol·là i els seus aliats revaliden la representació directa que tenien però necessiten el suport d’independents i grups menors per obtenir la majoria
Les llistes opositores i reformistes que es presentaven com a alternativa a les formacions tradicionals obtenen més d’una desena d’escons
El grup xiïta Hezbol·là i els seus aliats han revalidat una representació directa al Parlament libanès similar a la que ja ostentaven, però la seva majoria dependrà de l’alineació d’una sèrie de diputats independents, d’acord amb els resultats definitius de les eleccions legislatives coneguts aquest dimarts.
El ministre d’Interior libanès, Basam Maulaui, ha divulgat avui en una roda de premsa els guanyadors en els últims tres districtes electorals, amb els quals ha tancat el cicle d’anuncis que han caigut a comptagotes durant les últimes 24 hores.
El moviment polític i armat xiïta ha obtingut 13 escons en els comicis celebrats diumenge passat. Amal, aliat de Hezbol·là i del mateix signe religiós, tindrà 14 dels 128 seients de la Cambra, i el tercer gran soci del bloc, el cristià Moviment Patriòtic Lliure, del president libanès, Michel Aoun, ha sumat 15 diputats.
La presència de membres directes dels tres principals partits serà pràcticament la mateixa que l’obtinguda als comicis de 2018, però el bloc sembla tenir ara menys diputats independents i grups menors favorables a ells per garantir una altra majoria de 64 escons.
A més, la formació fundada per Aoun pot deixar de ser la principal força cristiana a la Cambra en favor de les Forces Libaneses, una destacada milícia durant la guerra civil (1975-1990) que posteriorment es va reconvertir en partit polític. El recompte apunta que 17 membres de les Forces Libaneses, rivals de Hezbol·là, han aconseguit seients a la cambra.
El Partit Progressista Socialista, vinculat a la minoria drusa i que es va aliar amb l’antiga milícia cristiana per la campanya electoral, tindrà set legisladors al nou Parlament.
A més, més d’una desena de cares noves afiliades a llistes opositores i reformistes han obtingut escons després de presentar-se com a alternatives a l’oligarquia dels partits tradicionals, una fita limitada en nombre d’escons però que té un gran simbolisme en aquest país on la classe dirigent està arrelada en el poder.
Alguns d’aquests candidats alternatius han aconseguit fins i tot arrabassar els seients a polítics de llarga trajectòria, entre ells el fins ara vicepresident del Legislatiu, Elie Ferzli.
Aquests són els primers comicis des de l’esclat el 2019 d’una greu crisi econòmica, que ha empès gairebé el 80% de la població per sota del llindar de la pobresa i ha fet caure el valor de la moneda local en més d’un 90%.
Entre els encàrrecs del nou Legislatiu hi ha triar al pròxim president de la República a finals d’any i ratificar la composició del govern que agafarà les regnes del país després de les eleccions.
