El govern recorre contra el 25% i guanya temps per al consens
Demana al TSJC aturar-ne l’execució fins que no resolgui el recurs i farà un segon decret llei per protegir les direccions
ERC, el PSC i ECP donen fins avui a JxCat per refer l’acord per la immersió o l’antic anirà al ple
Totes les vies obertes, però encara sense consens mentre es multipliquen les trobades per aconseguir un acord sobre la protecció de la immersió i la manera de fer front al requeriment del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que expira el 31 de maig per complir la sentència del mínim del 25% de castellà a l’escola. El govern es va apuntar ahir a la via judicial amb un recurs de reposició que també vol guanyar temps –com han fet Òmnium, l’ANC i Plataforma per la Llengua– perquè es torni a recuperar un consens legislatiu que dijous passat es va trencar quan JxCat va anunciar que es despenjava de la reforma de la llei de política lingüística pactada amb ERC, el PSC i ECP el 24 de març. El recurs reclama que se suspengui l’aplicació de la sentència fins que no s’hagi resolt, pels perjudicis greus que podria suposar als centres ara que falten poques setmanes per acabar les classes. Un temps que pot servir per reconstruir ponts si es fa cas de totes les proclames en pro d’“una qüestió de país” que van expressar les formacions, sense excloure’n, fins i tot, la CUP.
En el recurs s’exposa que l’espanyolista Assemblea per una Escola Bilingüe (AEB) “no té legitimitat” per demanar l’execució de la sentència i que això vulnera la normativa i és contrari a la jurisprudència del Suprem (TS), que indica que per defensar els interessos d’un col·lectiu cal estar legalment habilitat. A més, es considera que el TSJC va més enllà de la seva sentència quan exigeix ara al departament que doni instruccions immediates als centres, fet que, com que no hi ha un “rang normatiu”, les convertiria en il·legals.
La portaveu del govern, Patrícia Plaja, va admetre que la qüestió va ser tema central en la reunió de l’executiu, i que és prioritària per al president Pere Aragonès, per la qual cosa la seva implicació és “total” per mirar que es desencalli. Segons ha pogut saber El Punt Avui, petites delegacions encapçalades pel mateix Aragonès i la presidenta del Parlament i futura líder de Junts, Laura Borràs, es van reunir a primera hora del matí a la Casa dels Canonges per mirar d’acostar posicions. La trobada va ser qualificada de “dura” per algunes fonts properes, si bé d’altres van fer notar que al final hi havia hagut sobretot “coincidències”. Aragonès va insistir en la modificació de la llei, i que ERC la podria dur a la junta de portaveus per ser votada en el proper ple, i Borràs li va deixar clar que no comptin amb Junts –s’hi va refermar a la tarda la portaveu parlamentària, Mònica Sales–, i va insistir que la via del decret “és la que té més possibilitats i menys riscos”. En tot cas, el govern assenyala que en cap cas són vies excloents, sinó que són més aviat complementàries.
L’executiu posterior, en tot cas, va decidir aprofundir en un nou decret llei per protegir centres i docents que s’assemblaria força a la proposta que els havia fet arribar Junts dilluns, tot i que fonts d’ERC precisaven que fa dies que l’executiu hi treballa. El text, que es presentarà en els propers dies quan s’hagi acabat de polir, s’afegirà al que a més llarg termini està preparant Educació per al desplegament del títol segon de la llei d’educació de Catalunya (LEC), que ja havia anunciat fa temps el conseller Josep Gonzàlez-Cambray.
El consens per a l’acord normatiu no s’albira en el termini de 24 hores que ERC, el PSC i els comuns van donar a Junts si no volien que continuessin amb la inclusió de la tramitació a través d’una junta de portaveus extraordinària de la reforma de la llei de política lingüística en el ple de la setmana vinent. Junts continua dient que la reforma plantejada al març, i que va signar, no serveix per blindar el català, i Sales ja va deixar clar que l’ultimàtum no els farà canviar d’opinió.
Malgrat que altres actors van expressar que en el proper ple blindaran el català “amb Junts o sense Junts” –ho afirmava Jéssica Albiach (ECP)– tampoc és clar que sigui amb el text de la reforma de la llei acordat al març. Raquel Sans (ERC) admetia que el decret protegirà els centres i els seus projectes lingüístics, “però no n’hi ha prou” i “cal una norma amb solidesa i rang de llei contra la qual pugui recórrer menys gent”. Però va acceptar que “la discrepància rau “en l’eina jurídica” i que tot estava obert. La solució depèn de si hi ha acord primer entre ERC i JxCat, que després la traslladaran a les altres formacions –ahir no la tenien– i a les entitats.
Retirar la reforma
La CUP insistia que es retirés la reforma perquè “dona categoria de llei” a una sentència que “trinxa el model d’immersió”, obre la porta que cada cop es demanin més percentatges en castellà, fomenta “la segregació escolar” i no s’ha consensuat amb la comunitat educativa ni les entitats en defensa de la llengua. En aquesta equació pel consens, el líder del PSC, Salvador Illa, recordava que les sentències “s’han de complir” i obria la porta al PP a adherir-s’hi, tot i que el seu portaveu, Alejandro Fernández, ho va rebutjar perquè pretén “esquivar les sentències judicials”. A qualsevol possible consens que sorgeixi en el ple, de fet, Cs i Vox hi van contraposar l’amenaça dels tribunals si no es compleix la sentència.
Ahir Òmnium es va personar al TSJC com a part interessada en l’execució de la sentència, en representació de tot l’alumnat perquè afecta tot el sistema educatiu, per demanar que no hi hagi quotes. Òmnium vol omplir així el buit pel fet que fins ara no s’ha deixat representar en el procediment al conjunt dels alumnes com a part afectada, com admeten fins i tot dos vots particulars. El recurs de reposició se centra en la vulneració de la Carta Europea de Llengües Regionals i Minoritàries, en l’excés de jurisdicció per part del TSJC i en la falta d’adopció de mesures en favor de la llengua oficial que retrocedeix d’acord amb el mandat constitucional de protecció de totes les llengües oficials de l’Estat. Un dels advocats de l’equip, Benet Salellas, remarca que un tribunal no pot entendre entre les seves funcions “forçar un govern o un Parlament a dictar normes, tal com ha fet”, ja que es col·loca “en la posició del poder legislatiu o en una mena de Tribunal Constitucional suplent”.
LES FRASES
ERC es querella a Barcelona i a Suïssa pel Catalangate
L’advocat Andreu van den Eynde va presentar ahir una querella pel Catalangate al jutjat de guàrdia de Barcelona, amb requeriment perquè les causes s’acumulin al jutjat 32, que ja investiga les que van presentar farà dos anys també per l’espionatge amb Pegasus el llavors president del Parlament, Roger Torrent, i el líder a la capital, Ernest Maragall. L’advocat, que ha actuat en nom del president del grup parlamentari, Josep M. Jové, i de l’eurodiputada Diana Riba, també ha presentat una querella a títol particular com a afectat. Els textos posen en relleu la gravetat dels delictes contra la intimitat, el secret de les comunicacions, el secret professional i la immunitat parlamentària.Igualment, la secretària general d’ERC, Marta Rovira, ha presentat una acció penal davant les autoritats suïsses per l’espionatge sofert en el seu exili. En breu, a més, presentarà querella l’eurodiputat Jordi Solé, mentre que per a la resta d’afectats d’ERC –fins a tretze, inclòs el president Pere Aragonès– s’està en espera del que decideixi i lideri el mateix govern.
La portaveu explicava ahir que el gabinet jurídic ho està valorant per trobar la millor fórmula, d’acord també amb el que digui cada afectat. Plaja, a més, va dir que estan en espera de les explicacions del govern espanyol, i que fixi data per a la reunió compromesa entre els presidents. La portaveu de La Moncloa, Isabel Rodríguez, va assegurar després que els equips de l’un i de l’altre estan pendents de “concretar dates i agendes”.
D’altra banda, una delegació de l’ANC que va participar ahir i dilluns a Viena en una cimera de l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) sobre el funcionament de les institucions democràtiques ha denunciat els “abusos” dels ens estatals contra l’independentisme, incidint en el Catalangate. “S’abordaran totes les qüestions plantejades”, va respondre segons ells el representant estatal. L’ANC va demanar a l’OSCE que impulsi mesures per aturar la persecució i que faci una visita a l’Estat per investigar els fets.
