L’ANC també es querella per forçar la desclassificació de documents de l’espionatge
No la presenta contra l’empresa NSO, sinó que demana “empara i auxili” perquè s’investigui qui hi ha al darrere
Denuncia la vulneració del dret d’associació
Amb la intenció de forçar la desclassificació de documents relacionats amb l’espionatge i, a la vegada, contribuir a articular una nova macrocausa judicial contra l’independentisme, l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) va presentar aquest dimarts, i també al jutjat 32 com van fer Òmnium i la CUP, la seva querella per la vulneració de diversos drets fonamentals, entre aquests el d’associació i el de la intimitat, però també el de llibertat ideològica i d’expressió, de cinc afectats de l’entitat per atacs i infeccions amb Pegasus acreditats entre el 2017 i el 2020. La gran majoria via SMS amb enllaços a notícies relacionades amb l’entitat o de notificacions d’organismes, que els afectats destaquen que fins i tot estaven relacionats amb processos de la seva vida laboral.
Es tracta de l’actual presidenta, Elisenda Paluzie –una infecció provada el 29 d’octubre del 2019 i dos intents acreditats la primavera del 2020–; de l’expresident Jordi Sànchez –infectat el setembre del 2015 després de la Diada i abans de les eleccions, i tres més el 2017, a més de 26 atacs–; de dos dels secretaris nacionals actuals com són Sònia Urpí –dos atacs amb SMS el 2020 i una infecció provada– i Arià Bayé –un atac via SMS el 2020 en plena ebullició de les protestes postsentència del judici de l’1-O–, i un membre de base de la territorial de Reus, Jordi Domingo.
En aquest últim cas va ser-ne víctima via WhatsApp el 2019, i Citizen Lab ja el va anomenar en les primeres investigacions que van transcendir el juliol del 2020, juntament amb els casos de l’expresident del Parlament Roger Torrent, l’exdiputada de la CUP Anna Gabriel, el republicà Ernest Maragall i el director del Consell per la República, Sergi Miquel. Torrent i Maragall van presentar una querella contra l’exdirector dels serveis secrets espanyols (CNI) Félix Sanz Roldán i contra l’empresa israeliana propietària del programa, NSO Group, que l’octubre del 2020 va admetre a tràmit el jutjat d’instrucció 32. Ara inclouen Domingo a la querella que presenten precisament al mateix jutjat per així reforçar que es tracta d’una mateixa i única “causa general” de denúncia contra l’independentisme, explicava Paluzie.
A diferència de les altres querelles presentades, la de l’ANC no es dirigeix contra la companyia israeliana propietària de Pegasus, NSO, per circumscriure la qüestió a l’Estat espanyol. Demanen “empara i auxili” perquè el jutjat investigui qui hi ha al darrere de l’espionatge, explicava l’advocat de l’ANC, Toni Abat. Admetia que tot fa pensar que els autors haurien de ser membres dels poders públics de l’Estat, concretament membres del Centro Nacional de Inteligencia (CNI) o cossos de la Policía Nacional o de la Guàrdia Civil, però en qualsevol cas es vol forçar la desclassificació de documents, i encara més tenint en compte que ni el període de l’espionatge ni les persones coincideixen amb les operacions que el Tribunal Suprem (TS) va autoritzar, segons les informacions que suposadament va donar la ja exdirectora del CNI, Paz Esteban, a la comissió de secrets oficials.
Dret a associació
La querella posa especial èmfasi en la vulneració del dret a associació, i l’advocat explicava que l’espionatge contra ciutadans “escollits pel fet de tenir unes idees polítiques concretes i per ser membres d’organitzacions de la societat civil” tenia un caràcter “antidemocràtic” que vulnera la Constitució. Demanen que declarin membres de Citizen Lab i Amnistia Internacional –els organismes que van acreditar l’espionatge– per demostrar que hi ha una persecució de caire ideològic contra l’independentisme i evitar que la causa s’unifiqui amb la de l’Audiencia Nacional, que investiga l’espionatge dels mòbils del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i de la ministra de Defensa, Margarita Robles.
