La Moncloa creu que la destitució de la directora del CNI ajudarà a millorar la relació amb ERC

El govern espanyol creu que la destitució de la directora del CNI, Paz Esteban, sumada a l’exercici de “transparència” de la comissió de secrets oficials pot ajudar a recuperar la sintonia amb ERC al Congrés.

Fonts de l’executiu espanyol justifiquen el to i la manca de concreció de la ministra de Defensa, Margarita Robles, en la seva compareixença a la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, pel fet que gestionar la crisi “no està essent fàcil” i perquè els motius de la destitució són tan obvis que “no cal verbalitzar-los”.

Avui dimarts, segons aquestes fonts, l’executiu “està tranquil” tant per les actuacions impulsades com per l’estabilitat al Congrés. Les relacions amb els republicans, sostenen, estan “en procés d’encarrilament”.

La Moncloa aspira a ratificar aquest procés de recuperació de la confiança a través de la reunió que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, mantindrà amb el president de la Generalitat, Pere Aragonès, previsiblement a Barcelona. De moment la cita no està programada i l’entorn del president espanyol sosté que els dos equips treballen per trobar una data. No està clar si serà abans o després dels dies 25 o 26 de maig, en què Sánchez compareixerà al Congrés dels Diputats per abordar la qüestió del Pegasus.

ERC ho veu “insuficient”

De moment, però, l’executiu espanyol ha topat aquest dimarts amb els retrets de la senadora d’ERC, Mirella Cortès, que ha aprofitat la sessió de control a la cambra alta per recordar a la portaveu del govern espanyol, Isabel Rodríguez, que la destitució de la directora del CNI “és del tot insuficient” i és “imprescindible desclassificar tots els documents i posar llum i taquígrafs a tota l’operació d’espionatge”. “Qui ens garanteix que no se’ns espia?”, ha preguntat.

Segons Cortès el cas Pegasus fa que ERC es refermi “encara més en la consecució de la república catalana”. “Queda clar que vostès no suporten la dissidència política, i per això ens han d’espiar i posen Espanya més a prop de Polònia, Hongria o Turquia” que dels socis europeus. “Per molt que el govern intenti maquillar les gravíssimes informacions sobre espionatges massius i sistemàtics a adversaris polítics”, ha dit, “Europa i les seves institucions no toleren aquestes pràctiques”, i “un cop més la imatge de l’Estat espanyol queda qüestionada per la guerra bruta de l’Estat contra l’independentisme”.

Junts parla de “gest de cara a la galeria”

Pocs minuts abans el portaveu de Junts al Congrés, Josep Lluís Cleries, també ha preguntat al ministre de la Presidència, Félix Bolaños, per recordar-li que calen “responsabilitats al més alt nivell”, perquè s’han “violat drets fonamentals”. En una democràcia plena, ha dit, “ja se sabria qui ha espiat, qui ho ha ordenat i quin cost ha tingut”.

“Li exigim fets i no gestos de cara a la galeria com el d’avui”, ha sentenciat Cleries, que ha ironitzat sobre les diverses explicacions que ha anat donant el govern espanyol. “Fa poques setmanes no sabien res del Pegasus, i ara sabem que el govern espanyol ens ha espiat, que el CNI tenia Pegasus, i la Moncloa segueix amb el seu mantra que no sabia res”, ha dit.

En la seva resposta, el ministre Bolaños ha insistit que el govern espanyol ha abordat el cas “amb la consciència tranquil·la i buscant transparència i veritat”.

En aquest marc, Bolaños ha acusat Junts de tenir interès “que tot sigui tensió, dubtes i sospites”, però “a Espanya les institucions funcionen bé, amb tots els drets i garanties i defensant els drets fonamentals de tots els ciutadans pensin com pensin”.

Més enllà de les formacions independentistes, el govern espanyol també ha rebut dures crítiques des de les formacions de la dreta pel cessament de la directora del CNI.