El Suprem ratifica que Salut va “discriminar” policies nacionals i guàrdies civils en la vacunació per covid

El Tribunal Suprem ha desestimat el recurs de la Generalitat contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que va concloure que el Departament de Salut va “discriminar” els policies nacionals i guàrdies civils destacats a Catalunya en el calendari per la vacunació contra la covid. El desembre passat la sala contenciosa-administrativa del TSJC va donar la raó al sindicat Jupol i a l’organització Jucil, en considerar que Salut havia retardat injustificadament la vacunació dels agents estatals per darrere dels mossos d’esquadra i policies locals. La Generalitat va presentar un recurs al Suprem, però l’alt tribunal espanyol ha rebutjat el recurs.

La sentència del TSJC tenia en compte que “les vacunes als cossos no nacionals van començar a administrar-se el 10 de febrer del 2021”, mentre que els agents dels “cossos nacionals” no hi van tenir accés fins al 12 de març. “És a dir, amb un mes de diferència, i a un ritme, a més, extremadament lent. Sobra dir el caràcter fonamental, de supervivència realment, de la celeritat de vacunació per a un personal exposat de manera constant al contacte proper amb el ciutadà”, assenyalava la decisió.

El TSJC feia referència a un informe del mateix Departament de Salut, de data 25 d’abril del 2021, on s’especificava l’estat de vacunació dels diversos cossos entre el 24 de març i el 22 d’abril del 2021. “Les xifres no poden ser més dispars si ens fixem en el contrast de l’origen dels cossos: mentre que els no nacionals es mouen en una forquilla del 66,9 al 79,1%, els nacionals tenien un percentatge del 3,6 i 2,8% el 24 de març i del 9,9 i 6,3% el 22 d’abril del 2021”. En el període del 10 de febrer al 27 d’abril del 2021, dels cossos estatals van ser vacunades 714 persones. En canvi, en 9 dies des de la mesura cautelar adoptada en la causa, és a dir, fins al 6 de maig del 2021, es van vacunar 4.806 persones.

És per tot això que el tribunal apuntava a possibles responsabilitats penals d’alts càrrecs de Salut, com l’exconsellera Alba Vergés i altres.

El Suprem no ha admès a tràmit el recurs de la Generalitat contra la sentència contenciosa-administrativa en considerar que el TSJC va aplicar correctament la normativa i va valorar adequadament els fets. A més, no veu interès cassacional en el cas.

Jupol s’ha felicitat per aquesta decisió i considera que els fa “més forts” i els “empeny a seguir lluitant perquè desapareguin les desigualtats, el tracte injust i desfavorable i la discriminació de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil a Catalunya”.