‘Alcarràs’ supera el milió d’euros de recaptació
Unes 188.000 persones ja han vist el film, guanyador de l’Os d’Or a la Berlinale
Es manté com la segona pel·lícula més vista per segon cap de setmana a l’Estat espanyol
Alcarràs supera ja el milió d’euros de recaptació: concretament, 1.065.000 euros en 10 dies de projecció. En el segon cap de setmana d’exhibició a les sales, el film de Carla Simón –Os d’Or a la Berlinale-, ja l’han vist 188.000 espectadors en els 230 cinemes que la projecten, una xifra força superior a les 169 pantalles de la setmana passada. Es manté com la segona pel·lícula més vista a Espanya per darrere de la l’esperada estrena de la seqüela de Marvel, Doctor Strange. A més, és la que menys espectadors perd si es compara amb l’anterior, un 20%, assolint unes xifres molt similars. El film ha estat el més vist en 50 cinemes i el segon en més de 60.
El primer cap de setmana a la gran pantalla, la cinta de Simón ja va ser la més vista a Catalunya i la segona a Espanya amb 56.000 espectadors. En tres dies, va recaptar més de 400.000 euros, consolidant-se amb la millor mitjana per còpia. Es podia veure en 169 cinemes i, des de la productora, ja preveien augmentar-ne el nombre de còpies aquesta setmana, fins a les 230 actuals. El film ha demostrat que pot interessar (tant als jurats especialitzats com als espectadors en general) independentment de la llengua en què s’expressi. La reducció de pel·lícules en català a la cartellera (tot i que un bon grapat d’elles comptin amb producció catalana majoritària) ha tocat fons en els darrers Premis Gaudí. L’èxit d’Alcarràs ha permès, a més, que les sales ofereixin sessions del film en hores centrals de la seva programació.
Alcarràs va arribar als cinemes el divendres 29 d’abril, esperonada pel triomf a la Berlinale, on va recollir el màxim reconeixement, i després d’haver revalidat l’èxit al Festival de Màlaga. La pel·lícula narra la història de l’última collita de fruita d’una família a una finca del Segrià abans que els propietaris hi instal·lin plaques solars. Després d’Estiu 1993, la cineasta torna a fer gravitar les relacions familiars, tot incorporant-hi el xoc entre diverses generacions que viuen juntes. Els intèrprets són actors no professionals. Al seu entendre, la família és el motor de conflictes i de “moments molt bonics” i reconeix que tenia ganes d’expressar “com l’energia i les emocions d’una família es mouen com un tot”.
