Política

Àsia

Tensions territorials

La gran desafecció d’Okinawa

Més de la meitat dels residents a l’arxipèlag no estan a gust amb el Japó, cinquanta anys després de la devolució dels EUA a la sobirania nipona

Tres de cada quatre ciutadans se senten més okinawencs que nipons

“Nosaltres tenim la independència ‘de iure’. Ara hem de restaurar-la via formació d’un govern”

La majoria dels ciutadans de la prefectura japonesa d’Okinawa, concretament un 55%, es manifesten “insatisfets” amb els esdeveniments posteriors a la devolució d’aquest territori per part dels Estats Units al Japó, l’any 1972, segons una enquesta de l’agència Kyodo News. La majoria de ciutadans d’Okinawa accepten de bon grat el retorn d’aquest territori, però es mostren contraris a l’obligació d’haver d’acceptar la major part de les bases militars nord-americanes del país.

Entre aquesta majoria de ciutadans insatisfets, un 83% asseguren que la càrrega que suposa l’allotjament de les tropes nord-americanes és desproporcionadament gran respecte a les altres regions japoneses. Els contraris a la presència militar americana sostenen que Okinawa representa un 0,6% del territori japonès, però que té un 70% de la superfície de les instal·lacions militars nord-americanes. A més, un 40% dels contraris creuen que ni Tòquio ni Washington respecten els compromisos de reducció de la presència de bases.

Després del final de la Segona Guerra Mundial, els Estats Units van imposar a l’actual prefectura d’Okinawa un govern militar, que va governar les illes els primers anys de l’ocupació i que, posteriorment, va ser reemplaçat per una administració civil americana durant gairebé 27 anys. Washington va establir-hi nombroses bases, cosa que feia que els moviments per la independència fossin contraris al domini dels Estats Units.

Actualment, prop d’un 75% dels enquestats consideren que les bases s’haurien de reduir o, fins i tot, suprimir. L’anunci de noves instal·lacions per traslladar les tropes a altres indrets menys poblats han provocat l’oposició de gran part de la població i, fins i tot, un increment del desig d’independència dels residents de les illes.

El president de l’organització no governamental Coalició per la Pau per a Okinawa, Robert Kajiwara, explica a El Punt Avui que coneix molt bé la situació a Catalunya, però que no es pot comparar: “Nosaltres tenim la independència de iure. Ara, hem de restaurar-la via formació d’un govern i expulsar [del país] els EUA i el Japó.”

Un 85% estan orgullosos de ser d’Okinawa i, preguntats sobre el sentiment de pertinença, un 70% se senten més okinawencs que japonesos. Malgrat que un 76% expressen alhora afinitat i simpatia pels Estats Units, un 51% no confien en l’exèrcit nord-americà.

Entre els principals motius del recel, hi ha els nombrosos crims que cometen els soldats nord-americans i que no poden ser jutjats per la justícia local, sinó només per les lleis militars americanes. Així que, habitualment, no són castigats o, si ho són, ho són lleument. Les violacions de dones i criatures comeses per personal de les bases militars i pels mateixos soldats han estat una constant des de l’ocupació militar nord-americana. Els anys noranta, els ciutadans d’Okinawa van començar a dir prou després de la violació d’una nena de dotze anys per tres mecànics americans.

Sign in. Sign in if you are already a verified reader. I want to become verified reader. To leave comments on the website you must be a verified reader.
Note: To leave comments on the website you must be a verified reader and accept the conditions of use.