El Sinn Féin, camí de fer història

El Sinn Féin va pel camí de convertir-se en la primera força política a Irlanda del Nord. Seria el primer cop que els republicans proirlandesos guanyen unes eleccions locals des que es va reinstaurar el poder compartit el 1998 entre nacionalistes irlandesos i unionistes britànics. La darreres enquestes diuen que el Sinn Féin obtindria el 26% dels vots en primera preferència. Els unionistes ultraconservadors del DUP, fins ara el partit dominant, arribarien només al 19%. La tercera força política seria el Partit de l’Aliança, formació de centre, liberal, no sectària, amb el 16%. A Irlanda del Nord, s’utilitza un sistema de vot per ordre de preferència. Per tant, els resultats poden variar.

Al centre de la campanya de les eleccions de dijous se situa el referèndum de reunificació de l’illa d’Irlanda. Però no perquè en faci campanya el Sinn Féin, sinó perquè l’utilitza el desesperat DUP per esgarrapar vots. El referèndum de reunificació, del qual no es parlava abans del Brexit, és un punt secundari del programa del Sinn Féin i no l’ha esmentat en campanya. Centra la campanya en polítiques socials i en la sortida de la crisi. El DUP assegura que és l’objectiu ocult del Sinn Féin.

En el primer debat electoral, diumenge, el líder del DUP, Sir Jeffrey Donaldson, va acusar el Sinn Féin de col·laborar amb el partit polític d’extrema esquerra Saoradh, que s’associa al Nou IRA, acusat per la policia de matar a trets la periodista d’investigació britànica Lyra McKee. El Nou IRA nega l’assassinat i el Saoradh nega la relació amb el Nou IRA. El 2020 el Sunday Times va dir que el president regional del Sinn Féin havia escrit una carta al Saoradh per reclamar una estratègia comuna per reunificar Irlanda.

“El Sinn Féin pretén construir una aliança amb persones que encara estan cometent assassinats als nostres carrers per aconseguir el seu objectiu d’unificació”, va denunciar Donaldson. “No hauria d’existir cap banda criminal implicada en criminalitat i en accions armades”, va replicar la vicepresidenta del Sinn Féin, Michelle O’Neill, que va reconduir el debat cap a les polítiques socials.

El DUP està en una crisi profunda per les seves posicions radicals religioses contra l’avortament i contra els gais. També per haver donat suport al Brexit i haver estat traïts per Boris Johnson en l’últim minut, quan va accedir a traslladar la frontera amb la UE a la costa que separa Irlanda del Nord i la Gran Bretanya en el protocol del Brexit. El protocol implicava controls als productes a la frontera. En protesta pel protocol, el DUP va sortir del govern regional el mes de febrer passat i va fer caure el govern que, segons els Acords de Pau del 1998, que van posar fi a trenta anys de conflicte armat, han de compartir nacionalistes proirlandesos i unionistes probritànics. El DUP ja ha dit que no té cap intenció de formar govern, guanyi qui guanyi, fins que la Unió Europea no elimini el protocol nord-irlandès.