conflicte bèl·lic a l'est d'europa
Un alto el foc a Mariúpol permet l’evacuació de civils
Amb la mediació de l’ONU, comencen a sortir els primers 100 ciutadans de la planta d’acer, on hi ha almenys un miler de refugiats als soterranis
Els EUA i Alemanya es comprometen a donar més suport militar a Ucraïna
Els civils atrapats a la planta de producció d’acer Azovstal de la ciutat de Mariúpol han començat a ser evacuats, en una operació gestionada per la Creu Roja Internacional i coordinada amb Ucraïna i Rússia, però que ha estat possible amb la mediació de les Nacions Unides.
Mariúpol es troba en mans de l’exèrcit rus des de fa setmanes, però es calcula que almenys un miler de persones –entre veïns i soldats ucraïnesos– s’hi troben atrapades. Entre les quals, n’hi ha unes 600 de ferides, i Rússia estima que hi podria haver el doble de persones tancades a la planta. Els refugiats intentaven sobreviure en condicions infrahumanes i sense cap mena de recurs bàsic a causa de l’impediment dels russos.
El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, va confirmar ahir a la tarda l’evacuació de les primeres 100 persones cap a Zaporíjia, una ciutat més al nord i controlada pel govern ucraïnès. Al migdia, les autoritats municipals de Mariúpol havien instat els civils a través de les xarxes socials a reunir-se en un centre comercial per ser evacuats. L’Ajuntament també havia fet una crida a tots els que tinguessin familiars o coneguts a la ciutat perquè intentessin connectar-hi: “Truqui, escrigui i digui que és possible anar a Zaporíjia. Resem perquè tot funcioni”, va dir l’oficina de l’alcalde a través de Telegram. Per la seva banda, Rússia va assegurar també ahir que 80 civils van ser evacuats dissabte d’edificis residencials a la planta, “ gràcies a la iniciativa del president Putin” i “com a resultat de l’establiment d’una treva i de l’obertura d’un corredor humanitari”, afirmava el Ministeri de Defensa rus. Aquests evacuats van ser traslladats, en autobusos, a un campament de la localitat de Bezímenne i, després, cap a Novoazovsk, propera a la frontera amb Rússia.
Els darrers dies havien fracassat les negociacions per obrir corredors humanitaris a Mariúpol. El 28 d’abril passat, el secretari general de l’ONU, António Guterres, va visitar Ucraïna i Rússia i va assegurar que una de les seves prioritats era l’evacuació de la ciutat, on segons l’alcalde encara hi ha unes 100.000 persones. “Milers de civils necessiten assistència vital. Molts dels quals són gent gran que requereix assistència mèdica o que té una mobilitat limitada. Necessiten una via per escapar de l’apocalipsi”, deia Guterres. Malgrat que els anuncis dels dos bàndols es van produir ahir, les Nacions Unides van precisar que l’operació d’evacuació de la planta va començar divendres. És a dir, l’endemà de la visita de Guterres, i en un context d’alto el foc respectat per les dues parts.
“Fins a la victòria”
Qui també va visitar Kíiv dissabte, per sorpresa i sense que es fes públic fins ahir, va ser la presidenta de la Cambra de Representants dels Estats Units, Nancy Pelosi. Reunida amb Zelenski, es va comprometre a enviar ajut “per a la seguretat i l’assistència humanitària i econòmica, i finalment per a la reconstrucció un cop s’obtingui la victòria”. La cambra possiblement aprovarà els 33.000 milions de dòlars extres en ajut a Ucraïna, dels quals uns 20.000 són per a armament i ajut militar i només 3.000 són per a ajut humanitari.
Noves sancions i armes
Fonts diplomàtiques alemanyes van confirmar ahir el seu suport “de manera activa” perquè la UE prohibeixi les importacions de petroli rus, “amb un període de transició”. La UE prepara el sisè paquet de sancions contra Rússia, que podria incloure aquesta mesura. Alemanya comprava a Rússia –el segon productor mundial– el 35% del petroli que necessita, i ho ha reduït al 12%. El canceller alemany, Olaf Scholz, va defensar ahir l’enviament d’armes en contraposició amb els sectors socials que defensen el pacifisme. Els Verds, al govern, també ho van defensar: “Cal prendre decisions que abans no ens podíem ni imaginar”, va dir la ministra verda Annalena Baerbock.
