Una victòria amarga

Amb totes les incògnites ja desvelades, hi ha dues xifres importants a retenir de les presidencials franceses celebrades avui fa una setmana: els 13,3 milions de vots de Le Pen –2,7 milions més que fa cinc anys, el millor resultat electoral aconseguit mai per l’extrema dreta francesa– i els 16,7 milions de persones que es van quedar a casa o van votar nul o en blanc. Aquests resultats “situen Macron –que, al seu torn, ha perdut gairebé dos milions de vots en cinc anys– davant del seu fracàs: no haver sabut fer recular l’extremisme i revitalitzar la vida democràtica” francesa, sentenciava el diari Le Monde en el seu editorial del 24 d’abril. De manera més crua, ho exposava Libération: “Macron no s’hauria d’enganyar sobre el significat de la seva reelecció, que deu menys al seu projecte o a la seva persona que a una mobilització democràtica per preservar l’essencial”, en aquest cas, impedir l’arribada de la ultradreta al poder. Aquest és el regust amarg que deixa a Macron la seva victòria electoral.

Tant un rotatiu com l’altre destaquen el context de dificultats en què s’ha desenvolupat el primer mandat del líder centrista i que, previsiblement, es mantindrà en el segon. Crisis “inèdites” com ara les protestes dels armilles grogues, la pandèmia, l’emergència climàtica i, encara, la guerra de Putin a Ucraïna, amb totes les seves derivades polítiques, geoestratègiques i socioeconòmiques. Unes crisis que han posat al descobert la gran fractura, la de la desigualtat, entre la França que se’n surt i la que no arriba a finals de mes. Per això, Le Monde i Libération coincideixen a assenyalar el principal repte que afronta el president reelegit, gestionar el profund malestar social, manifestat en part en el vot a la candidata ultra. “Le Pen concentra els estrats del mig [de la piràmide d’edat], és a dir, una gran part de la població activa, cosa que mostra l’amplada del problema que recorre el món de l’ocupació, més enllà de la qüestió bàsica del poder adquisitiu”, apunta Le Monde. O dit a la manera de Libération: més enllà de mesures concretes per fer front a la pujada dels preus, Macron “haurà de convèncer que no és el president dels rics i d’aquesta França que confia en el futur, sinó sobretot dels que tenen la sensació d’estar relegats”.

El desafiament social va intimament lligat a la necessària regeneració democràtica. L’elevada abstenció registrada en aquestes presidencials seria l’indicador d’una “fragilitat democràtica“ derivada d’un excés de “centralisme” o d’“exercici vertical del poder” per part de Macron, que ignora la veu dels diversos estaments cívics i socials. Queda també el repte ecològic. Abordar-lo d’una manera consensuada, amb autèntics processos participatius, “és una ocasió per involucrar tota la nació cap al món de demà, cap a models de producció, de consum, de vida adaptats a la urgència climàtica”, afirma Libération tot admetent la dificultat d’haver de batallar alhora amb la necessitat social i la de “pensar el després”. Per fer tot això, però, Macron ha de salvar encara un últim obstacle: assegurar-se una majoria presidencial a les legislatives del juny amb què poder governar confortablement. Sense ella, la victòria a l’Elisi seria encara més amarga.