conflicte bèl·lic a l’est d’europa
Ucraïna reforça la frontera amb Moldàvia
Ofensiva russa al costat del Donbass
Rússia reinicia els atacs a Mariúpol
L’Exèrcit rus ha intensificat la seva ofensiva per a controlar la zona d’Izium, pròxima al Donbass, mentre Ucraïna ha reforçat la protecció de la frontera estatal amb Moldàvia, després dels incidents ocorreguts en els últims dies en la república separatista moldava de Transnístria.
L’Estat Major General de les Forces Armades d’Ucraïna ha informat aquest dijous en Facebook sobre la situació en els diferents fronts en els quals s’enfronta a l’exèrcit rus.
Segons el comunicat ucraïnès, les forces russes han traslladat unitats aerotransportades i fins a 500 unitats d’equip militar a la ciutat d’Izium per a enfortir les seves capacitats ofensives. “S’observa –afegeix– que els principals esforços de les tropes russes se centren en Izium. L’enemic està tractant de llançar una ofensiva en les direccions de Sulyhivka – Nova Dmytrivka i Andriivka – Velyka Komyshuvakha”, en aquesta mateixa regió pròxima al prorús Donbass.
“Els invasors russos estan augmentant el ritme de l’operació ofensiva. En gairebé totes les direccions, les tropes russes estan intensificant la seva activitat bèl·lica”, ha afegit.
Ucraïna reforça la frontera amb Transnístria
Les forces de defensa de la regió d’Odessa, en el sud d’Ucraïna i a la vora de la mar Negra, han reforçat la protecció de la frontera estatal amb Moldàvia, després dels incidents ocorreguts en els últims dies en la república separatista moldava de Transnístria.
Aquesta mesura s’adopta davant “una sèrie de provocacions russes en l’autodeclarada república separatista de Transnístria”, ha comunicat aquest dijous Serhii Bratchuk, portaveu de l’administració militar regional d’Odessa, en el seu compte de Telegram.
La regió d’Odessa, la capital de la qual del mateix nom es troba a la vora de la mar Negra, és fronterera amb Transnístria i ha sofert en els últims dies diversos bombardejos russos que han destrossat part de les seves infraestructures.
Per la seva banda, les autoritats prorusses de Transnístria han denunciat diversos atacs en el seu territori, que molts experts veuen com a operacions de falsa bandera per a justificar actes de desestabilització que podrien implicar a Moldàvia en el conflicte.
L’acereria d’Azov
D’altra banda, els militars que romanen assetjats per les tropes russes en la planta siderúrgica de Azovstal, a la ciutat costanera ucraïnesa de Mariúpol, han demanat que se’ls evacuï seguint el procediment de “extracció” que es va emprar en Dunquerke (França) en 1940, en la II Guerra Mundial.
L’Operació Dinamo, també coneguda com a miracle de Dunkerque o evacuació de Dunkerque, va ser una operació d’evacuació de les tropes aliades en territori francès en la II Guerra Mundial que va permetre salvar a milers de soldats.
La crida ha estat feta pel comandant de la 36a brigada de marines de les Forces Armades Ucraïneses (FAU), Serhiy Volynsky, un dels prop de mig miler de militars ucraïnesos que romanen tancats en les instal·lacions de la planta de Azovstal. L’Exèrcit rus ha llançat durant la passada nit més de 50 atacs aeris sobre l’assetjada ciutat de Mariúpol, i entre els explosius hi havia “una gran quantitat de bombes de fòsfor”, segons ha denunciat el regiment d’Azov que resisteix a la ciutat.
Guterres visita Butxa
El secretari general de l’ONU, António Guterres, ha destacat avui la importància de la recerca sobre la possible comissió de crims de guerra en el municipi de Butxa durant l’ocupació russa i va instar a Moscou a acceptar i col·laborar amb aquesta recerca.
“Insto la Federació Russa a acceptar i col·laborar amb la cort criminal internacional”, ha dit Guterres durant la seva visita a la fossa comuna de Butxa, on ha expressat el seu “total suport” a la recerca de la Cort Penal Internacional.
“Quan parlem de crims de guerra no podem oblidar que el pitjor dels crims és la guerra per si sola”, va lamentar el secretari general de l’ONU, de visita a Ucraïna per a reunir-se amb el president, Volodímir Zelenski, en la tarda d’avui
L’OTAN, favorable a Suècia i Finlàndia
El secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, ha afirmat aquest dijous que l’Aliança acolliria “amb els braços oberts” a Suècia i Finlàndia si presenten la seva candidatura a formar part de l’organització, una decisió que, va advertir, depèn en tot cas d’aquests dos països.
“Hem treballat amb Finlàndia i Suècia durant molts anys, sabem que les seves Forces Armades compleixen els estàndards de l’OTAN, són interoperables amb les forces de l’OTAN, entrenem junts, fem exercicis junts, i també hem treballat en moltes missions i operacions diferents”, ha explicat el polític noruec.
