sud-est asiàtic
L’ONU demana l’alliberament de Suu Kyi després de la seva condemna a cinc anys de presó
La junta militar ha orquestrat una campanya de desprestigi contra la política birmana des de la revolta que va posar fi a la incipient democràcia birmana
L’ONU ha tornat a demanar aquest dimecres l’alliberament immediat de l’enderrocada líder birmana, Aung San Suu Kyi, després de la seva condemna a cinc anys de presó en un procés que, segons l’organització, no ha complert amb els estàndards mínims de drets humans.
El portaveu Farhan Haq ha explicat que les Nacions Unides exigeixen la llibertat tant de Suu Kyi com de la resta de “presos polítics” detinguts per la junta militar que va prendre el poder el febrer de 2021.
Haq ha recalcat que el procés contra la premi Nobel de la Pau no ha complert amb els estàndards fixats en la Declaració Universal de Drets Humans, que exigeix entre altres coses el respecte a la presumpció d’innocència, el dret a un judici just en un tribunal imparcial i independent i garanties per a la defensa.
Suu Kyi ha estat condemnada aquest dimecres per un tribunal especial a cinc anys de presó en la primera de la desena de càrrecs per corrupció presentats en contra seva per la junta militar en el poder.
La exlíder del país, que podria arribar a acumular penes de més de 150 anys de presó de ser culpada per tots els delictes dels quals se la jutja, va ser condemnada per acceptar 600.000 dòlars i 11,4 quilos d’or en suborns de mans de l’exgobernador de Yangon, Phyo Min Thein, qui va atestar a l’octubre contra la birmana.
Un dels lletrats que representen a Suu Kyi, als qui ara la junta prohibeix parlar amb els mitjans, va qualificar la denúncia d’“absurda” i “injustificada” quan aquesta es va presentar el juny passat, i va remarcar que la “cobdícia” no és un dels trets personals de Suu Kyi.
Aquesta pena, que se suma als sis anys de presó als quals va ser condemnada entre desembre i gener després de ser trobada culpable de quatre delictes, és una nova garrotada per a la deposada Consellera d’Estat, de qui el règim castrense només ha ofert un parell de fotografies des que va ser detinguda durant el cop d’estat.
La junta militar ha orquestrat una campanya de desprestigi contra la política birmana des de la revolta, que va posar fi a la incipient democràcia birmana, a través d’un embull de processos judicials que es dirimeixen de manera opaca i a porta tancada en un tribunal especial de la capital birmana.
Avui, a través del seu portaveu, el secretari general de l’ONU, António Guterres, ha condemnat una vegada més el cop d’estat i ha exigit la fi immediata de la “violència i la repressió” a Birmània.