conflicte bèl·lic a l'est d'europa
Rússia tanca l’aixeta
Moscou deixa de subministrar gas a Bulgària i Polònia, mentre que Alemanya rebaixa al 35% la quota russa
Brussel·les adverteix que qui pagui amb rubles, com exigeix el Kremlin, vulnerarà les sancions de la UE
Moscou sembla haver optat per allò que certes persones fan quan veuen que l’altra part vol tallar una relació: ser elles qui parteixen peres, per almenys fer passar la ruptura com una decisió pròpia. Rússia ja no subministra gas a Polònia i Bulgària, dos països amb una dependència energètica de Moscou per damunt d’altres socis la Unió Europea –entre un 50% i un 70% del gas que importen, respectivament, prové de Rússia–. La raó adduïda és que es neguen a pagar en rubles com exigeix Rússia.
El conjunt del bloc comunitari rebutja fer-ho, ja que, com va recordar ahir la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, si hi accedissin vulnerarien les sancions imposades per Brussel·les arran de la invasió d’Ucraïna. El contracte dels dos països afectats amb el gegant rus Gazprom estipula que els pagaments es faran en euros o en dòlars. Per tant, no hi ha raó per liquidar les factures en la moneda russa, segong Brussel·les.
Tant Varsòvia com Sofia han reaccionat amb sang freda a una mesura que es veia venir. Polònia tenia ja avançats els plans per deslligar-se de Gazprom i rebre el gas de Noruega. Bulgària s’ha buscat alternatives a Grècia i Turquia. La mateixa Von der Leyen va garantir ahir que els socis afectats per aquestes o pròximes tallades rebran subministraments “alternatius” per altres vies. Són catorze els països europeus amb una dependència de l’energia russa superior al 50% del gas que importen. Però dos mesos després de començar la invasió d’Ucraïna tots ells han treballat de valent per reduir-la o fins i tot suprimir-la.
Avís a Berlín
La tallada a Bulgària i Polònia era, de fet, un avís a un navegant, Alemanya. El país més poblat del bloc comunitari estava fins al febrer passat en la franja alta quant a dependència del gas rus –més del 55%–. Ara ha rebaixat el percentatge al 35%, segons el ministre d’Economia i el Clima, el verd Robert Habeck, vicecanceller al govern del socialdemòcrata Olaf Scholz.
El ministeri de Habeck ha anunciat l’adeu a mitjà termini a totes les importacions energètiques russes. És a dir, del carbó i el petroli, a més del gas. Del carbó pensa acomiadar-se’n a finals de l’estiu vinent, mentre que a les del petroli els queden “un parell de dies”, segons va dir el mateix Habeck dimarts, en una visita de treball a Varsòvia.
Els ecologistes alemanys buscaven ja la fi de la dependència energètica russa molt abans d’entrar en el govern de Scholz. La guerra a Ucraïna n’ha accelerat l’agenda, malgrat admetre que l’objectiu d’acomiadar-se de les energies fòssils és encara llunyà. Entre altres coses, diuen, perquè els successius governs d’Angela Merkel no només van fer créixer aquesta dependència energètica de Rússia, sinó que a més no van invertir en el desenvolupament de les renovables.
Pressió a Schröder
La suspensió dels subministraments de Gazprom a dos països europeus fa créixer a Alemanya les pressions sobre l’excanceller Gerhard Schröder. El seu Partit Socialdemòcrata (SPD) l’ha instat a deixar la militància per haver-se negat a trencar amb Vladímir Putin i el gasoducte Nord Stream, nascut el 2005 d’un acord entre l’aleshores cap del govern alemany i el president rus. Schröder manté la presidència del consell de Nord Stream i està nominat per entrar en la de Gazprom. Es a dir, cobra d’un projecte creat mentre era canceller i que ara és un factor clau en la guerra d’Ucraïna, a més de peça fonamental de la dependència energètica envers un país agressor per part d’un soci de la UE amb 82 milions d’habitants.
