conflicte bèl·lic a l'est d'europa
Brussel·les assegura que la UE podrà afrontar el “xantatge” de Rússia amb el gas
Bulgària i Polònia ja estan rebent gas d’altres països de la UE
La Comissió Europea ha assegurat aquest dimecres que la Unió Europea està preparada per al “xantatge” de Rússia amb els hidrocarburs, després que la gasística russa Gazprom decidís tallar el subministrament a Polònia i Bulgària per negar-se a pagar en rubles, com exigeix ara Moscou.
“No és una sorpresa que el Kremlin utilitzi els combustibles fòssils per a intentar fer-nos xantatge” i “la nostra resposta serà immediata, unida i coordinada”, va dir en una breu roda de premsa la presidenta de l’Executiu comunitari, l’alemanya Ursula von der Leyen, qui va subratllar que la UE ja havia elaborat plans de contingència davant aquest escenari.
També el president del Consell Europeu, el belga Charles Michel, va assegurar en les xarxes socials que els Vint-i-set respondran “units” i de manera solidària davant la decisió unilateral de Gazprom, que Brussel·les entén com la utilització de l’energia com a arma de guerra.
La gasística russa ha deixat d’enviar gas a Polònia i Bulgària malgrat tenir obligacions contractuals, al·legant que aquests països havien rebutjat abonar els pagaments en rubles, com exigeix Moscou per a eludir part de les sancions financeres imposades per la UE com a resposta a la invasió de Rússia sobre Ucraïna.
Von der Leyen, fins i tot, ha avisat a les empreses energètiques que accedir a abonar el gas en rubles si els contractes estan en dòlars o euros, i el 97% d’ells contempla “específicament” el pagament en aquestes divises, suposa una violació de les sancions europees i exposen a les companyies a un “alt risc”. “Pagar en rubles, si no està previst en el contracte, és un incompliment de les nostres sancions. És molt clar”, ha dit la política alemanya.
No obstant això, Viktor Orbán, el primer ministre d’Hongria i major aliat a la UE de Vladímir Putin, va anunciar fa temps que està disposat a pagar les importacions de gas en rubles. I aparentment no és l’únic estat membre obert a satisfer els requisits de Moscou, extrem que va evitar confirmar Von der Leyen. “He sentit que no sols Hongria, sinó també Àustria i Alemanya, estan disposades a pagar pel gas rus en rubles. Continuen estant en l’eurozona o en la rublozona?”, va ironitzar en Twitter l’expresident del Consell Europeu i president del Partit Popular Europeu, el polonès Donald Tusk.
A curt termini, a més de l’augment del preu del gas pròxim al 25% en una jornada, la decisió de Gazprom ha suposat que Bulgària i Polònia estiguin ja rebent gas d’altres països de la UE. “Això mostra, en primer lloc, la immensa solidaritat entre nosaltres, però també mostra l’eficàcia de les inversions passades, per exemple, en interconnectors i altres infraestructures de gas”, ha dit Von der Leyen.
Grècia espera mantenir el gas rus i té el pròxim pagament a la fi de maig
El primer ministre grec, Kyriakos Mitstotakis, ha assegurat aquest dimecres que el país té actualment suficients reserves de gas i que no espera que hi hagi una interrupció del subministrament des de Rússia.
Després d’una reunió de crisi celebrada després de la suspensió de subministrament a Polònia i Bulgària per part de Rússia, Mitsotakis ha informat que els pròxims pagaments a Gazprom es faran en els últims deu dies de maig i que Grècia “no espera que s’interrompi el subministrament”. “Grècia és i continuarà sent energèticament segura”, ha assenyalat Mitsotakis en un comunicat.
Segons les dades recollides per l’Agència Europea per a la Cooperació de Reguladors d’Energia (ACER), en 2020 Grècia depenia en un 51% del gas rus. En una recent intervenció en el Parlament, Mitsotakis va recordar que aquest percentatge s’ha anat reduint i el gener passat el 33% de les importacions de gas van provenir de Rússia.
Actualment, Grècia compta amb una terminal de gas liquat (GNL) en la petita illa de Revithoussa, al costat d’Atenes, que té actual una capacitat d’emmagatzematge de 225.000 metres cúbics. El Govern ha llançat un pla d’estudis per a afegir una unitat flotant que podria elevar la capacitat d’emmagatzematge a 375.000 metres cúbics.
A més, té previst erigir una segona terminal en Alexandrúpoli, en el nord del país, que tindria accés al Gasoducte Transadriàtic (TAP), un projecte que ha començat a funcionar recentment amb l’arribada dels primers 10.000 milions de metres cúbics de gas natural des de l’Azerbaidjan a Itàlia.
Alemanya ja està gairebé preparada per a un embargament al petroli rus
El ministre d’Economia i Energia d’Alemanya, Robert Habeck, ha insistit aquest dimecres que Alemanya està a punt d’aconseguir independitzar-se de les importacions de petroli rus, i això permetria que un embargament ara mateix fos “manejable”.
Alemanya importava abans de l’inici de la guerra d’Ucraïna un 35% del cru de Rússia, percentatge que el govern ha aconseguit reduir al 12% i que es correspon amb les importacions que tenen lloc a través de la refineria de Schwedt.
Segons ha explicat Habeck en un vídeo difós pel ministeri d’Economia, Alemanya està buscant alternatives a l’ús d’aquesta refineria, operada per l’empresa estatal russa Rosneft, i no ha descartat tampoc una possible expropiació de les instal·lacions. El ministre ha assenyalat que Rosneft no té interès a emprar aquesta infraestructura per a refinar petroli que no sigui rus.
Preguntat per la qüestió en una roda de premsa a Berlín, Habeck ha afirmat que no es pot descartar cap opció, ja que el govern “ha d’estar preparat per a tots els escenaris”. “Va ser un error deixar infraestructura crítica en mans d’una empresa estatal russa,” ha assenyalat i ha criticat amb duresa la política referent a l’anterior Executiu.
D’altra banda, Habeck ha subratllat que un tall de subministrament sobtat o un embargament del petroli serien en aquests moments “manejables. Això vol dir que no es notaria”.
