Occident desafia Rússia i envia armament pesant a Kíiv

Els Estats Units havien convocat els ministres de Defensa de 40 països aliats a la seva base més gran, fora del territori nord-americà, a Ramstein. I, abans de començar formalment la trobada, Alemanya va anunciar el desbloqueig per al subministrament directe a Ucraïna de 50 tancs del tipus Gepard, fabricats per l’empresa Maffei Wegmann (KMW). La ministra alemanya, Christine Lambrecht, fins ara molt criticada dins i fora de l seu país per la gestió de la crisi, va donar la notícia del dia. Mentre el seu col·lega dels Estats Units, Lloyd Austin, rebia encara la resta dels convocats. És a dir, gairebé tota l’OTAN, alguns països que comencen a tenir pressa per ingressar-hi, com ara Finlàndia, i altres associats.

La idea de convocar la reunió donava als EUA el paper d’amfitrió. Però era també una manera més de pressionar Alemanya, on es troba aquesta gran base nord-americana. Washington i l’OTAN volien obligar el govern d’Olaf Scholz a fer un pas endavant i deixar-se d’ambigüitats. Després de l’anunci fet al febrer per Scholz d’invertir en les forces armades alemanyes 100.000 milions –després de dècades de retallar en Defensa–, no han seguit les concrecions. Des de Kíiv es reclamaven amb insistència els tancs alemanys.

Lambrecht va anunciar el desbloqueig d’una comanda de 50 tancs antiaeris de KMW, així com la determinació de donar instrucció militar a Alemanya als soldats ucraïnesos. No seran els únics blindats que Alemanya posa en disposició de Kíiv, ja que la ministra treballa amb tercers països –com ara Eslovènia– per lliurar-li altres tancs de fabricació soviètica. La idea de Lloyd és que el grup de treball es reuneixi un cop al mes per “avaluar” les necessitats ucraïneses. Els tancs de KMW estan preparats per ser subministrats ràpidament. Ara bé, immediatament després d’anunciar-se’n el desbloqueig van sorgir els dubtes sobre d’on sortirà la munició: ara per ara a Alemanya només n’hi ha per arrencar, i per respondre a una guerra de llarga durada.

Amb aquests subministraments, Occident –i molt especialment Alemanya– fa allò que, segons el ministre d’Exteriors rus, serveix per accentuar el perill d’una guerra atòmica. L’armament de l’OTAN o altres associats són “un objectiu legítim”, va explicar Serguei Lavrov. “Hi ha un perill real de guerra atòmica”, va insistir el ministre de Vladímir Putin.

De la seva banda, Austin no va voler entrar en valoracions sobre un altre objectiu potencial: la regió separatista prorussa de Transnístria, a Moldàvia. “Estem avaluant la situació”, va limitar-se a dir, mentre des d’aquesta exrepública soviètica –com Ucraïna– s’adverteix que Moscou sembla estar buscant arguments per “alliberar” aquesta regió. Tal com va fer al seu moment per entrar al Donbass.