La participació a les presidencials franceses cau al 63,23% a les cinc, la més baixa des de 1969

La participació a la segona volta de les eleccions presidencials franceses és del 63,23% del cens a les cinc de la tarda, quan falten dues hores perquè tanquin la majoria dels col·legis electorals. Aquesta és gairebé dos punts menor a la de la primera volta, fa quinze dies, que a la mateixa hora era del 65%.

El percentatge d’electors que ha acudit a les urnes fins a les cinc de la tarda també retrocedeix més de 2 punts respecte de la segona volta dels comicis de 2017, que també va enfrontar el liberal Emmanuel Macron i la ultradretana Marine Le Pen. Fa cinc anys la participació s’elevava fins al 65,3% a les cinc. La xifra de participació d’aquest diumenge a la tarda també és més baixa que la de 2012  (71,96%), 2007 (75%) i 2002 (67,62%).

De fet, cal remuntar-se a la segona volta del 1969, que va enfrontar el gaullista Georges Pompidou amb el democratacristià Alain Poher, per trobar una taxa de participació més baixa a dues hores del tancament dels col·legis.

Els instituts demoscòpics preveuen que l’abstenció se situï al voltant del 28% al final de la jornada, la que seria la xifra més alta d’abstenció en una segona volta de les presidencials franceses.

Fins a les dotze del migdia hora local han votat el 26,41% dels electors, un percentatge lleugerament per sobre de la primera ronda, segons ha informat el ministeri d’Interior. En la primera volta, el passat 10 d’abril, la participació al migdia era del 25,48% i al final del dia va arribar al 73,69%, la xifra més baixa des de 2002.

Malgrat el lleuger increment de la participació respecte de la primera volta, les xifres són inferiors a les de les tres eleccions presidencials anteriors. En la segona volta del 2017 havien votat fins al migdia el 28,23%; el 2012, el 30,66%, i el 2007, un 34,03%. Cal remuntar-se fins al 2002 per trobar una dada més baixa al migdia (26,19%).

Els col·legis electorals han obert a les vuit del matí d’aquest diumenge i la majoria tancaran a les set de la tarda, tot i que als centres de votació de les grans ciutats, com París o Marsella, continuaran oberts fins a les vuit del vespre per facilitar el vot.

El president sortint, Emmanuel Macron, i la ultradretana Marine Le Pen es disputen la presidència a la votació d’avui després d’haver estat els dos candidats més votats fa dues setmanes.

Le Pen ha estat la primera dels dos en votar. Ho ha fet poc després de les onze al seu feu electoral d’Hénin Beaumont, una petita ciutat del nord del país, pròxima a la frontera belga.

La líder de Reagrupament Nacional (RN) ha acudit al col·legi electoral acompanyada de l’alcalde de la població, Steeve Briois, que és membre del seu partit.

Macron ho ha fet unes dues hores més tard a la localitat turística costanera de Le Touquet, també al nord de França, acompanyat de la seva dona, Brigitte, que hi té una luxosa residència. L’actual president ha saludat durant més de mitja hora desenes de persones que s’han apropat a veure'l. El candidat a la reelecció ha besat la calba d’un home per buscar la bona sort, com havia fet dues setmanes abans de la primera volta.

Els últims sondejos, publicats divendres, donen a Macron un avantatge d’entre 6 i 14 punts per davant de Le Pen. Aquesta diferència, però, està molt per sota del resultat de les presidencials del 2017, quan l’actual president va guanyar els comicis amb el 66,10% dels sufragis, davant els 33,9 de Le Pen.

Una de les claus d’aquest diumenge és el sentit del vot dels electors del candidat d’esquerres Jean-Luc Mélenchon, que va quedar tercer a la primera volta del passat 10 d’abril amb 7,7 milions de suports, a menys de mig milió de vots de classificar-se per a la segona ronda.

Mélenchon ha votat a tres quarts d’onze del matí en un col·legi electoral de Marsella.