Una escriptora en ruta de promoció
De la foscor a la llum del ‘negre’
Tura Soler ha estirat més el fil de Susqueda amb pistes dels lectors
Si hi ha un fenomen literari que viu un punt àlgid, aquest és, sens dubte, el de la novel·la negra. Els autors d’aquest gènere fa temps que se situen entre els més venuts i llegits al llarg de l’any i, concretament pel que fa als de casa nostra, s’han vist revalorats i han esdevingut més mediàtics arran de l’èxit de programes televisius, radiofònics i pòdcasts com ara Crims. D’aquí el sorgiment d’un circuit d’incomptables fires literàries en què el noir es fa notar.
Una autora que hi acaba de desembarcar i viu intensament aquest fenomen és la veterana periodista Tura Soler, cap de la secció de successos i investigació d’aquest diari, que amb el seu llibre El pantà maleït –novel·la centrada en el cas del crim del pantà de Susqueda– s’ha fet un tip –i encara continua– de vendre i promocionar el seu llibre, situat entre els més venuts a Catalunya, ja des del primer dia que es va posar a la venda, l’any passat.
Explica que des de mitjan novembre fins ara no ha estat ni una setmana que no hagi anat a un festival o a una presentació del llibre. Per aquest motiu agraeix el fet que amb altres autors que va coneixent i es va trobant tot sovint –com és el cas de Sebastià Bennassar o l’Anna Maria Vilallonga– formen ja “una gran família”. I per a ella, com a nova que és en aquest món literari –“jo que vinc del camp periodístic”–, això és “molt maco”, afegeix.
“És evident que per promocionar un llibre d’aquestes característiques i del gènere, aquests festivals i fires són ideals”, confirma. A Tiana Negra, sense anar gaire lluny, explica que es va acabar la pila de llibres quan encara faltava un dia de celebració del festival. Soler destaca que no només els festivals consagrats, sinó també els que encara no ho són, com el de la Ceba Negra de Figueres o el de Taradell, han resultat ser experiències fantàstiques, “sobretot perquè en tots pots interactuar amb els lectors: la gent pot parlar amb tu, et planteja preguntes i consulta dubtes... Fins al punt que també aporten dades per on continuar estirant el fil del cas, que encara està obert.” I és que Tura Soler continua investigant, i gràcies a aportacions dels lectors ha escrit nous articles, alguns tan destacats com el de la tomba trobada , el del rellotge del campanar o el dels nois vallesans amb problemes per tornar a casa . I altres que encara té pendents de publicar i, qui sap?, si per escriure un segon llibre.
El cas és que, com repeteix sempre, el seu llibre és “interactiu”. Fins al punt que també a les presentacions del llibre hi han vingut protagonistes que apareixen a les seves planes.
De l’estigma a l’aura
Sobre si el mercat de la novel·la negra no dona per a més i està saturat, ella creu que no, que, si bé es viu un punt àlgid, perdurarà perquè sempre ha tingut l’interès del públic. “Abans els periodistes de la crònica negra teníem un cert estigma, però gràcies al fenomen de Crims se’ns ha valorat millor; encara que abans érem dels més llegits”, remarca. “Només cal veure les cues que es formen perquè els signem llibres. Això ha canviat respecte d’anys enrere, en què als de policial i successos ens miraven de reüll. Ara, en canvi, tenim una certa aura. En Carles Porta no pot anar pel carrer, del club de fans que té. A mi em passa anant a caçar bolets o passejant pels camins de ronda, que em diuen: ‘Mira, la que surt a Crims’. La tele fa això, t’identifica, i segur que m’ha ajudat per vendre millor el llibre.”
Soler, tanmateix, sempre vol remarcar que ha pogut fer el llibre de Susqueda perquè té el suport del diari El Punt Avui: “La Tura Soler sense el cognom d’El Punt Avui no seria possible. Tinc una llarga trajectòria de més de trenta anys seguint casos de successos, i agraeixo quan algun lector em diu que fa anys que em llegeix les cròniques del diari. Són lectors i lectores que ara posen llum a la foscor del periodista, que solem viure a les trinxeres i a la penombra, i ara hem sortit al focus mediàtic.” Això i conèixer indrets on no havia estat mai, “com ara descobrir Cardedeu, que amb tan sols 8.000 habitants té vuit llibreries!”.
Per demostrar que no para, només cal veure com ahir, després de signar llibres a la Llibreria 22 de Girona, al vespre va anar a presentar el llibre a Lloret de Mar. Avui la podreu trobar al migdia al Palau Firal de Girona.
