Regne Unit
La justícia britànica remet al govern l’ordre d’extradir Assange als Estats Units
El jutge envia l’escrit d’entrega de l’activista a la ministra d’Interior perquè la ratifiqui o la desestimi
La defensa del fundador de WikiLeaks recorrerà contra la decisió
El destí de Julian Assange ha quedat en mans de la ministra d’Interior britànica, Prtiti Patel. El jutge de primera instància dels magistrats de Westminster, Paul Goldspring, va remetre ahir la decisió d’extradir als Estats Units el fundador de Wikileaks a la ministra, que haurà de firmar l’ordre. Ara, la defensa d’Assange té fins al 18 de maig per presentar un recurs i convèncer Patel que aturi l’extradició, però tot fa pensar que la ministra l’autoritzarà.
Els magistrats de Westminster van bloquejar el trasllat d’Assange als Estats Units el gener del 2021 per la seva delicada salut mental i perquè consideraven que hi havia risc de suïcidi. El fundador de WikiLeaks havia estat vuit anys asilat en una habitació de l’ambaixada equatoriana a Londres i des d’abril de 2019 està en una cel·la d’aïllament a Belmarsh, la presó d’alta seguretat de Londres. El departament de justícia nord-americana va capgirar la sentència i va apel·lar contra la decisió davant el Tribunal Suprem al·legant que Assange no tenia antecedents suïcides i que a la presó nord-americana rebria atenció psicològica.
L’alt tribunal va autoritzar-ne l’extradició. La defensa del periodista australià va apel·lar, però el passat 14 de març el Suprem va ratificar la seva decisió i va tornar el cas al jutjat de primera instància, que ara ha remés la decisió al govern britànic. “En termes senzills, tinc el deure d’enviar el seu cas a la ministra d’Interior per prendre una decisió”, va dir el jutge Goldspring a Assange, que va assistir a la vista a través de videoconferència amb vestit jaqueta i corbata des de la presó de Belmarsh. El periodista australià és acusat pels EUA de disset càrrecs d’espionatge i un altre per frau i pirateria informàtica per haver filtrat i publicat centenars de milers de documents classificat del Pentàgon el 2010 i el 2011 relacionats amb les guerres de l’Afganistan i de l’Iraq a través del portal de Wikileaks.
Els documents sobre l’Afganistan van revelar que l’exèrcit nord-americà havia matat centenars de civils en incidents no denunciats durant la guerra, mentre que els fitxers de la guerra de l’Iraq van exposar que 66.000 civils havien estat assassinats i presoners torturats per les forces iraquianes que col·laboraven amb els EUA. Assange s’enfronta a 175 anys de presó als Estats Units.
A les portes dels jutjats de Westminster es van congregar ahir centenars de manifestants i seguidors d’Assange per donar-li suport. Entre ells, l’exlíder laborista Jeremy Corbyn. “Espero que la ministra d’Interior reconegui la responsabilitat enorme d’aquest cas en defensa de la llibertat d’expressió”, va dir Corbyn, que hi va afegir: “Assange no ha fet res més que revelar els horrors de les guerres de l’Iraq i de l’Afganistan i li n’hauríem de donar les gràcies.” S’espera que Assange serà extradit abans de l’estiu als EUA. La seva defensa, però, ja ha avançat que esgotarà totes les vies per impedir-ho.