La prudència i la inèrcia eviten la desaparició de la mascareta

La Mercè, de 78 anys, vacunada per triplicat i que a principis d’any va passar la covid sense cap problema, va anar a comprar ahir a cara descoberta al seu supermercat habitual. “Anava tranquil·la i pensava que seria d’allò més normal, però resulta que jo era l’única que no duia mascareta. He vist molta FFP2 i he sentit que em miraven malament”, va relatar en sortir-ne. Per inèrcia o per prudència, moltes persones han decidit allargar l’ús d’aquest element de protecció, tot i que, des d’ahir, ja no és obligatori dur-ne a la majoria d’interiors.

Com era d’esperar després de gairebé dos anys, el primer dia d’aquest nou (i gran) pas cap a la normalitat va ser de clara adaptació i de molta varietat de casuístiques, en funció de les pors personals, de l’activitat i de les ventilacions dels locals. “Nosaltres ens la podem treure, però si veig que un client la porta jo també me la poso, per respecte cap a ell”, va explicar un dependent del Decathlon. En general, a les petites empreses i sobretot al comerç, ja s’ha notat una relaxació important.

El president de l’associació de comerciants dels eixos turístics Barcelona Oberta, Gabriel Jené, celebra la fi de l’obligatorietat perquè “facilita l’accés a les botigues que són a peu de carrer i la compra impulsiva dels clients que entren a mirar”. En canvi, Eva Arós, de 48 anys, propietària d’un petit negoci a l’Eixample de Barcelona, no ho veu tan clar: “No m’agrada gens la idea de compartir espais interiors amb gent sense mascareta. De fet, la segueixo portant fins i tot al carrer”, va confessar encara colpida perquè el 2020 va ser ingressada per una pneumònia bilateral per la covid.

Els empresaris van reclamar ahir a l’Estat criteris més clars sobre l’ús de les mascaretes al lloc de treball, en considerar injust que se’ls traslladi aquesta responsabilitat. El director del departament de riscos laborals de Foment del Treball, César Sánchez, i el secretari general de la Pimec, Josep Ginesta, coincideixen a destacar que la covid-19 és una qüestió de salut pública més que no pas un risc laboral. Amb tot, recomanen aplicar “la prudència i el sentit comú” i que, si hi ha dubtes, s’imposi l’obligació de la mascareta.

Això és justament el que han fet grans empreses com ara Seat i CaixaBank, mentre que d’altres com Banc Sabadell només mantenen l’ús obligatori si no es pot mantenir la distància o en reunions i actes amb més de 25 persones. En un àmbit molt més petit, l’activitat de cada sector ha determinat la decisió. A les òptiques, per exemple, se sol mantenir l’ús perquè hi ha molta proximitat amb el client.

La mascareta ha deixat de ser obligatòria a espais on feia molta nosa, com a gimnasos i cinemes, però es manté als centres sanitaris. Entre aquests hi ha les farmàcies, tot i que molts no ho tenien clar i intentaven entrar-hi sense. “Alguns es pensen que volem fer negoci perquè en venem, però no és així”, va relatar una farmacèutica barcelonina que els darrers dies ha constatat una certa davallada en les vendes. També entren en aquesta categoria els centres de fisioteràpia, que no noten gaire canvi. “Nosaltres abans demanàvem l’FFP2 i ara només la quirúrgica”, van apuntar des d’un de Premià de Mar.