Pressió per a Pedro Sánchez
Dos dies després de l’esclat de l’escàndol de ciberespionatge a governants, polítics i ciutadans del món sobiranista català, el govern espanyol continua immòbil i parapetat, sense mostrar cap símptoma de voler aportar transparència, ni cap determinació per arribar al fons de la qüestió i depurar les responsabilitats polítiques i penals que se’n puguin derivar. L’actitud del govern de Pedro Sánchez no és la d’un govern que reivindica per a Espanya el carnet de “democràcia plena”, sinó més aviat la del que assumeix el seu paper d’Estat i no dubta a utilitzar, avalar o encobrir l’ús de tots els recursos, siguin legals o no, per guanyar la batalla contra l’enemic, que és l’independentisme català, amb el silenci còmplice en aquest cas concret de la dreta política i del seu potent aparell mediàtic. En aquest sentit, té tota la lògica que des de Catalunya s’apugés ahir el grau d’exigència al president espanyol i al PSOE, fins al punt que el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va deixar clar que el govern espanyol s’hi jugava no només la mesa de diàleg, sinó la seva majoria al Congrés dels Diputats.
Totes les mirades estan posades en la resposta de Pedro Sánchez, que, més enllà de Catalunya, també té la pressió d’Europa per investigar uns fets “intolerables”, i la del seu soci de coalició de govern, Podem, que s’ha alineat amb ERC, Junts, el PDeCAT, la CUP, el PNB, EH Bildu, el BNG, Més País i Compromís per impulsar una comissió d’investigació a la cambra baixa sobre el ‘Catalangate’. Caldrà veure si el PSOE torna a estrènyer les files amb el PP, Vox i Cs per bunqueritzar l’Estat o bé té prou estímuls per abandonar aquesta zona de confort. En tot cas, les qüestions de fons són dues. La primera és si Espanya té realment la voluntat i la capacitat per defensar la seva democràcia i estat de dret dels excessos totalitaris de l’Estat; en altres paraules, si la democràcia espanyola és una realitat perfectible o només uns jocs florals plens de belles paraules buides. La segona és si Europa té la coherència i la credibilitat d’exigir i sancionar Espanya de la mateixa manera que exigeix i sanciona Hongria i Polònia.
