Macrocausa contra l’espionatge a l’independentisme
La seixantena d’afectats anuncien que es querellaran als tribunals catalans i als europeus
Partits i entitats sobiranistes denunciaran el ‘Catalangate’ a institucions com ara les Nacions Unides, el Consell d’Europa i la UE
L’independentisme català ultima una macrocausa contra el ciberespionatge a la direcció del seu moviment polític i social. La seixantena de polítics i activistes espiats amb els programes Pegasus i Candiru no només ho portaran als tribunals catalans, sinó també a diverses instàncies internacionals.
“A Europa no hi ha espai per a l’espionatge il·legal de la dissidència”, es va queixar ahir l’expresident i líder de Junts, Carles Puigdemont, en una roda de premsa conjunta a Brussel·les amb els dirigents d’ERC, la CUP, l’ANC i Òmnium Cultural. La imatge d’unitat que van voler traslladar amb aquesta posada en escena no es replicarà del tot en l’estratègia judicial.
Segons diverses fonts consultades per El Punt Avui, els advocats dels afectats presentaran per separat les querelles contra la companyia NSO –tot i que també es demanarà “que s’investigui el CNI”–, però mantindran una coordinació entre ells. En els pròxims dies, començaran a registrar les queixes tant als tribunals de Catalunya com a les instàncies judicials dels quatre estats on se’ls va espiar: França, Alemanya, Bèlgica i Suïssa. També a Luxemburg, perquè l’empresa creadora de Pegasus, NSO, hi té una filial, va explicar ahir Puigdemont. “No deixarem res per querellar”, va assegurar.
A part de la via judicial, partits i entitats independentistes faran un toc d’alerta a les institucions europees i internacionals. Enviaran l’informe de Citizen Lab sobre el Catalangate a les Nacions Unides i al Consell d’Europa. Igualment, ahir van reclamar a la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen; al comissari de Justícia, Didier Reynders, i a la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, que “actuïn de forma urgent” i obliguin l’Estat espanyol a retre “comptes” pel cas.
Reacció política
A l’hora d’encarar l’Estat espanyol, la història és diferent. Els uns i els altres es miraven de reüll a la sala del Parlament Europeu on es va fer la roda de premsa. Els líders d’ERC, Junts i la CUP van intentar no rentar la roba bruta fora de casa, especialment a Brussel·les, però es respirava tensió i les declaracions no van destacar per la seva subtilesa, precisament.
“No s’entendria que després d’aquest escàndol es continués confiant en un govern que forma part d’aquesta trama criminal”, va dir Puigdemont, reclamant que el cas tingui “conseqüències polítiques”. Per al líder de Junts, no es pot continuar tractant “igual” amb el govern espanyol perquè el Catalangate “canvia les coses”: “El conjunt de l’independentisme ha d’orientar les accions amb aquesta realitat.”
Interrogat pel seu suport a determinades iniciatives del govern espanyol, l’exvicepresident Oriol Junqueras va assegurar ahir que ERC serà “exigent” amb el PSOE i Podem i que demanarà “explicacions”. Així, va recordar que el partit republicà té “força” per influir en l’executiu de Pedro Sánchez i que la faran “servir en tots els àmbits” quan el que està en joc són drets fonamentals. Junqueras va aprofitar per recriminar a Sánchez que no està fent “mèrits” per merèixer la taula de negociació, si bé no va llançar la tovallola de diàleg, donant marge al socialista per replicar.
“Si ho van fer una part dels aparells de l’Estat, amb consentiment o no, té l’obligació d’explicar-ho”, va afirmar ahir Junqueras, atorgant al president espanyol, Pedro Sánchez, el benefici del dubte sobre la seva implicació directa en el Catalangate. Menys caritatiu va ser el cupaire Carles Riera, que va acusar l’Estat espanyol d’estar darrere l’espionatge dels últims anys: “La democràcia ha d’estar per sobre els secrets d’estat.”
Cadascun a la seva manera, les dues grans entitats independentistes van apel·lar a la unitat. La presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, els va demanar que estiguessin “a l’altura dels catalans” amb “les accions” que prendran en els “pròxims dies”. “Per molt joc brut que facin, no podran posar fi a un moviment pacífic i democràtic com és l’independentisme”, hi va afegir el president d’Òmnium, Xavier Antich.
Opinió dels experts
Independentment del grau de pressió a Sánchez, el moviment secessionista coincideix a reclamar que s’investiguin a fons els fets. Una demanda que comparteixen els experts en ciberseguretat que han destapat el Catalangate. Intervenint per videoconferència, l’investigador del Citizen Lab John Scott-Railton va reclamar que es faci una investigació més àmplia per trobar-ne els responsables.
L’organització no té proves que el govern espanyol o altres autoritats de l’Estat espiessin polítics catalans, inclosos membres del Parlament Europeu. La seva investigació apunta cap a l’Estat espanyol, però no ho poden demostrar. “Hi ha moltes més coses que no sabem”, va admetre ahir Railton.
Tot i que WhatsApp ja havia detectat filtracions en mòbils d’independentistes destacats, van ser els afectats els qui van enviar a Citizen Lab una llista de telèfons i, llavors, l’organització els va anar contactant de forma personalitzada per comprovar si havien estat infectats per Pegasus. “Tenien tota la raó”, va concloure ahir Railton sense aclarir quants mòbils van arribar a analitzar.
