Brussel·les no descarta una segona onada de refugiats d’Ucraïna
Treballa en “plans de contingència”
El Consell Europeu pels Refugiats creu que la UE ha d’assegurar una “distribució geogràfica equitativa” dels desplaçats
Des de l’inici de la invasió russa a Ucraïna, 4,7 milions de persones han fugit de la guerra, segons dades d’ACNUR. Si bé en les darreres setmanes s’han reduït el nombre d’arribades a la Unió Europea, fonts de la Comissió Europea afirmen a l’ACN que no exclouen una segona onada de refugiats i que treballen en “plans de contingència”. Des de l’Organització Internacional per a les Migracions (OIM) avisen que la UE s’ha de preparar per a un “segon repunt” d’arribades per la “impredictibilitat” de la guerra. En aquest sentit, la directora del Consell Europeu pels Refugiats i Exiliats (ECRE), Catherine Woollard, declara a l’ACN que Europa pot fer front a la situació si assegura una “distribució equitativa” dels refugiats arreu del territori.
Segons l’Organització Internacional per a les Migracions, la “impredictibilitat” de la guerra i l’alt nombre de desplaçats interns, uns 7 milions fins ara, són dos elements que podrien provocar una segona onada de refugiats d’Ucraïna. A més, fonts de l’OIM avisen que la “inestabilitat política” a Bòsnia-Hercegovina és un altre “factor de risc” pel que fa al moviment de persones cap al bloc europeu i recorden que el Sahel i Líbia continuen sent un focus d’atenció.
En relació amb la gestió d’un eventual segon repunt d’arribades, la directora d’ECRE, Catherine Woollard, apunta que és necessari subratllar que es tracta d’una situació “volàtil i perillosa” i que la UE ha d’assegurar que els refugiats puguin “viatjar i reunir-se amb les seves famílies”. Tot i això, Woollard creu que és “probable” que s’acabin aplicant “programes de recol·locament” dels refugiats que en alguns casos poden ser “obligatoris”.
No obstant això, fonts comunitàries asseguren a l’ACN estar “en contra” del recol·locament obligatori, atès que els ucraïnesos “poden moure’s lliurement” pel territori de la UE sense necessitat de visats, i perquè, a més, “la majoria volen tornar a Ucraïna”. Malgrat això, admeten que les concentracions de refugiats entorn les fronteres d’Ucraïna és un “repte” que cal “gestionar”, però que la seva posició és “clara” i, per ara, no optaran per forçar la relocalització dels refugiats.
Refugiats de primera i segona classe
Fonts de l’OIM admeten que la directiva europea sobre protecció temporal s’està implementant de forma diferent a cada estat. La norma només garanteix la protecció als ucraïnesos i deixa la porta oberta a concedir el mateix estatus a refugiats d’altres nacionalitats que fugen de la guerra a Ucraïna, però hi ha alguns països on això últim no s’aplica.
En declaracions a l’ACN, l’investigador en migracions i asil d’Amnistia Internacional, Matteo de Bellis, afirma que des de la UE s’estan aplicant un “doble raser” en el tracte dels refugiats. “Hi ha milers de crisis al món que provoquen milions de desplaçats, molts dels quals han trucat a la porta de la UE per demanar protecció, però els governs europeus els han tractat de forma molt diferent”, declara.
De Bellis subratlla que, per exemple, en casos com el de Síria o l’Afganistan, la UE va respondre de manera diferent i “no només no va aplicar la directiva de protecció temporal sinó que també va tancar les fronteres i va negar-se a oferir protecció i assistència als sol·licitants d’asil”.
Ara, segons Amnistia, la resposta de la UE a la crisi dels refugiats d’Ucraïna deixa en evidència l’argument que hi ha una “manca de capacitat” en els sistemes d’asil i acollida, vastament utilitzat pels governs de la UE en altres crisis de desplaçats com la del 2015. “La xifra de 4,7 milions de refugiats mostra que quan la UE vol, té capacitat per fer front a una crisi de refugiats”, afegeix De Bellis.
L’investigador d’Amnistia Internacional creu que es tracta d’una qüestió de “voluntat política” i que els governs no la tenen. “Hi ha una mena de conveniència entre els estats i les institucions europeus per limitar el nombre de refugiats i sol·licitants d’asil que entren a Europa. I si alguns d’ells aborden això fent servir polítiques, pràctiques o fins i tot legislació que viola les lleis internacionals i de la UE, molts estan disposats a tancar els ulls”, expressa.
Davant d’això, fonts de la CE assenyalen que és “molt simplista” comparar la situació a Ucraïna amb altres crisis com la de Síria, i afirmen que tots els sirians “que necessitaven protecció, la van rebre”. Així mateix, subratllen que són escenaris molt diferents, atès que els ucraïnesos no han de creuar de forma “irregular” múltiples països per arribar a la UE.
Des del Consell Europeu pels Refugiats, consideren que per tal d’evitar que hi hagi refugiats de “primera i segona classe” i per garantir protecció a totes les persones és “imperatiu” que els sistemes d’asil continuïn funcionant. “S’ha d’invertir en els sistemes d’asil per tal que les decisions puguin arribar ràpidament i les persones no estiguin tres anys esperant la resolució de la seva petició”, expressa la directora de l’entitat, Catherine Woollard.
Pacte sobre Asil i Migració de la UE
Tal com afirmen fonts de l’OIM, l’organització té clar que la guerra a Ucraïna tindrà un impacte en com la UE gestioni l’asil i la migració en el futur, tot i que encara és aviat per veure com afectarà les negociacions sobre el Pacte sobre Asil i Migració de la UE, que continua estancat.
Malgrat això, fonts de la CE asseguren que el pacte “ha progressat”. Però, concreten que des de la presidència francesa del Consell Europeu s’ha apostat per un “enfocament gradual” atès que el pacte inclou un volum “significatiu” en l’àmbit legislatiu i operacional que cal abordar “pas a pas”.
Sigui com sigui, des del Consell Europeu pels Refugiats creuen que el pacte s’ha de replantejar. “Les mesures proposades són exactament el contrari del que una situació d’emergència necessita”, afirma Catherine Woollard.
Segons Woollard, el model suggerit es basa en el “sistema grec” i inclou mesures que busquen la contenció de les persones en els centres de detenció fronterers. “La situació actual demostra la necessitat d’aprofundir en les mesures del pacte i de revisar-ne i corregir-ne algunes en lloc de pressionar per seguir endavant amb elles”, puntualitza Woollard.