La greu crisi de Xi

Rècords diaris de positius de la covid i de casos asimptomàtics. Gent gran incapacitada per accedir als serveis més bàsics. Pares forçats a separar-se dels seus fills en ser portadors del virus. Homes, dones i ancians agredits per agents sanitaris als carrers o en residències privades. Gossos i gats apallissats amb pals fins a la mort. Ciutadans confinats a les seves residències cridant “Volem menjar” o “Volem llibertat”, mentre d’altres s’organitzen per aconseguir cobrir les seves necessitats més bàsiques. Aquesta és la fotografia de Xangai des de les xarxes socials xineses, en el que podria esdevenir la pitjor crisi des de l’inici del mandat del president xinès, Xi Jinping, el 2012.

A mesura que gran part del món comença a fer els primers passos per superar la pandèmia, les escenes apocalíptiques i de terror que s’estan filtrant de la ciutat més global de la Xina han fet canviar d’opinió fins i tot els ciutadans que abans eren ferms partidaris de l’estratègia “zero covid”, dissenyada i mantinguda pel president Xi per tractar d’eliminar el virus. Alguns d’aquests residents de la tercera ciutat més gran del planeta i capital econòmica de la Xina asseguren que aquesta “cura” que aplica el Partit Comunista és pitjor que la malaltia. I aquesta crisi sense precedents arriba just pocs mesos abans de forçar un tercer quinquenni de mandat sense precedents en la Xina moderna.

Malgrat la greu situació que fa més d’un mes que viuen els 25 milions d’habitants de la ciutat, Pequín no ha modificat ni un mil·límetre la seva “eliminació dinàmica de la covid-19”. Ans al contrari: aquesta setmana passada, el president va insistir que la Xina havia de complir la seva estricta política prometent als confinats que la persistència guanyarà al final. “Hem de persistir posant les persones per sobre de tot, la vida per sobre de tot... Hem d’adherir-nos a la precisió científica, a la dinàmica zero covid”, va dir Xi durant una visita a l’illa de Hainan.

Però les conseqüències econòmiques que resulten dels confinaments massius, tancaments de fàbriques i suspensions d’operacions comercials que estan patint una part important de les ciutats orientals de la Xina ja s’estan començant a notar. Dimecres de la setmana passada es va fer públic que les importacions de la Xina van caure al març per primera vegada en 19 mesos. A més, també dimecres es va publicar que el creixement xinès podria veure’s limitat al 5% el 2022, després que el producte interior brut (PIB) decreixés un 4,4% segons diversos analistes. L’any anterior s’havia expandit un 8,1%. A més, alguns investigadors consultats per diversos mitjans asseguren que les mesures com el confinament de la ciutat de Xangai podrien costar més de 58.000 milions d’euros al mes, fet que no ajudaria a la recuperació econòmica postpandèmia.

Tot i aquestes dades i que el Partit Comunista manté un estricte control de la cadena de poder, les crítiques ciutadanes podrien soscavar la credibilitat de Xi per proclamar que la seva estratègia anticovid-19 és la prova del model superior de governança. Aquesta és una de les justificacions que empra el lider xinès per mantenir-se en el poder. El Ministeri d’Afers Exteriors de la Xina ha criticat sovint els Estats Units i Europa per haver permès tantes morts, tot i que ha dit que la política de Xi era “irreprensible”.

Aquestes crítiques dels ciutadans de Xangai també podrien inspirar altres ciutats a resistir els confinaments i altres mesures estrictes imposades per combatre el virus. La província del nord-est de Jilin, un dels centres agrícoles i de fabricació d’automòbils de la Xina, també ha estat tancada durant gairebé un mes. Els seus residents es van queixar a les xarxes socials d’haver-se quedat sense aliments, medicaments contra el càncer i per assistència d’infants i gent gran.

La situació podria empitjorar a altres parts del país al llarg dels propers dies i setmanes, si persisteix l’elevat nombre de casos de la covid. Actualment és als seus nivells més alts des que el virus va sortir a la llum per primera vegada a Wuhan.