L’Estat manté el quart cinturó a les portes del Penedès
El Ministeri de Transports proposa un estudi per tancar la via amb un ‘bypass’ a Abrera i Martorell
Si això es confirmés, podria alliberar el sector vitivinícola de la pressió d’una nova carretera
El sector del vi al Penedès ha celebrat la decisió del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana de deixar el Penedès fora de l’estudi informatiu de la connexió de l’autovia B-40 amb l’A-2 i l’AP-7 a Abrera i Martorell, que es posa a licitació per un import d’1,8 milions d’euros. Aquesta via ha de permetre solucionar els problemes de congestió del trànsit al pas per les zones industrials de Martorell i Abrera, que actualment són un fre per al creixement econòmic d’aquestes zones.
Aquest estudi informatiu definirà el nou corredor viari de gran capacitat que unirà l’A-2, la B-40 i l’AP-7, mitjançant un bypass per descongestionar l’enllaç d’Abrera i l’autovia A-2 al pas per la zona industrial que hi ha entre Abrera i Martorell. L’objectiu és que, amb aquest corredor, es pugui garantir el trànsit fluid i còmode entre Barcelona (A-2 i AP-7), Terrassa (B-40), Lleida (A-2) i Tarragona (AP-7). L’estudi informatiu analitzarà diferents alternatives d’acord amb els criteris d’impacte mediambiental i social per resoldre els problemes de congestió a la zona i, de moment, tot fa pensar que el Penedès queda fora de les previsions del ministeri. Des de la plataforma Defensem la Identitat Vitivinícola del Penedès (DIV) no donen el tema per tancat, ja que aquest només és un pas dins el gran projecte del quart cinturó.
Maite Esteve, vitivinicultora i impulsora de la plataforma, recorda que el quart cinturó va ser el revulsiu que va provocar la mobilització del sector vitivinícola, però assegura que l’entitat continuarà treballant per aconseguir un pla de protecció agrària, ja que el Penedès continua sent una zona sensible a les pressions de la primera corona de l’àrea metropolitana de Barcelona, malgrat el gran potencial agroindustrial que ha demostrat.
Possibilitat de salvació
El president de la marca col·lectiva d’escumosos Corpinnat, Ton Mata, creu que el gran problema és que el Penedès és un territori “on les vinyes tenen massa alternatives: polígons logístics, plaques solars, línies d’alta tensió, pisos...” Segons ell, ara encara es pot salvar el sector, però és clau entendre que el paisatge és un factor econòmic de primer ordre, ja que sense el paisatge ningú no pot vendre vins de qualitat enlloc del món. “El paisatge és el motor del sector vitivinícola”, assegura Mata, que adverteix que mentre la requalificació doni més valor a la vinya que al raïm tota la zona del Penedès estarà en perill.
Garantir el preu del raïm
En la mateixa línia, el director del Consell Regulador de la DO Penedès, Francesc Olivella, creu que la decisió del ministeri és “molt bona notícia” perquè garanteix que les infraestructures passaran de forma ordenada i no trinxaran novament el Penedès. Però, per ell, aquesta decisió només té sentit si entre tots els sectors implicats es busca la manera de garantir el valor del territori vitivinícola. Olivella creu que el preu del raïm és fonamental per garantir el valor del Penedès.
Per la seva banda, el president de l’Associació d’Elaboradors de Cava (Aecava), Damià Deàs, recorda que el fet que el ministeri aposti per la proposta del bypass a Abrera-Martorell evita una cicatriu d’una quarantena de quilòmetres i 600 metres d’amplada entre vinyes, cellers i masies dedicades al turisme rural. Segons ell, és important arribar a acords estratègics que permetin sumar valors al territori i creu que el sector està treballant en aquesta línia.
En defensa del valor del paisatge
Des de la plataforma Defensem la Identitat Vitivinícola del Penedès (DIV) ja fa anys que es va advertir dels greus problemes que el traçat del quart cinturó podria provocar en nuclis del Penedès amb paisatges de vinya singulars com per exemple Espiells, Sant Sadurní d’Anoia, Sant Llorenç d’Hortons, la Beguda Alta i Baixa o Sant Joan Samora.
La plataforma adverteix que el traçat inicial del quart cinturó podria provocar afectacions irreversibles en paratges qualificats del cava o paisatges indispensables per reforçar el valor de determinats productes vitivinícoles, ja que el paisatge forma part “indissociable” de l’activitat econòmica dels cellers situats a l’entorn del traçat dibuixat inicialment per part de l’Estat.
La plataforma té el suport de grans patronals del vi com ara l’Associació d’Elaboradors de Cava (Aecava) o la Unió Vinícola del Penedès (Uvipe) i el Centre d’Estudis del Paisatge Vitivinícola (Cepvi). L’entitat proposa canvis no només en el traçat del quart cinturó, sinó també en la redacció del pla territorial del Penedès per fer front a la pressió que la comarca pateix per la seva situació geogràfica entre Barcelona i Tarragona, i que posa en perill el sector de la vinya i el raïm.