Set anys de presó per al franctirador armat que volia matar Sánchez
La pena a l’ultradretà de Terrassa evidencia el biaix amb el procés i els nou anys als Jordis
No hi ha alteració psíquica
No hi havia un megàfon ni un Nissan Patrol de la Guàrdia Civil des d’on es va cridar a la dissolució d’una manifestació, sinó un arsenal d’armes de guerra i l’oferiment en grups de WhatsApp com a franctirador per matar el president espanyol: “Soc un franctirador i amb un tret precís s’acaba el Sánchez [sic] abans que tot s’enfonsi a Espanya. No caldrien guerres”; “No podem permetre que humiliïn el Generalísimo Francisco Franco ni José Antonio Primo de Rivera [...]. Si cal, me’n vaig armat i m’assec a la tomba de Franco i, si s’acosten, disparo”, va anunciar Manuel Murillo, ultradretà veí de Terrassa de 66 anys, el 2018. A diferència de les penes de nou anys per sedició que el Suprem va imposar als Jordis, l’Audiencia Nacional condemna Murillo a una pena inferior, de set anys i mig, tot i descartar cap alteració psíquica.
La sentència, que deixa en evidència el biaix amb què es va jutjar el procés independentista, condemna Murillo per un delicte d’homicidi en grau de proposició i per un altre de dipòsit d’armes i, a més dels set anys i mig de presó, li imposa vuit anys de privació del dret a posseir i portar armes.
“Fixació infrangible”
El tribunal admet la dificultat que ha de tenir “atemptar contra la vida del president del govern, la qual cosa faria pensar que la ideació de l’acusat estaria pròxima a una cosa desgavellada i, per tant, seria una proposta no creïble ni, en conseqüència, factible”. Dit això, però, la sentència identifica “una fixació infrangible de posar fi a la vida del president del govern”, i cita l’enorme arsenal de vint armes –amb 500 cartutxos d’arma llarga i 400 d’arma curta– requisat al domicili i al cotxe com a “circumstància indicativa de l’alta perillositat” del condemnat.
Cap atenuant d’alcohol
El tribunal descarta qualsevol alteració psíquica de l’acusat i també refusa la circumstància eximent d’intoxicació etílica plena i l’atenuant d’embriaguesa per un consum d’alcohol i de medicaments. Tot i això, la pena s’allunya molt de la que sol·licitava el fiscal, que inicialment era de divuit anys de presó i que al final va reduir a tretze.
“Com un poeta anglès”
Els atenuants descartats ho són a pesar que aquesta va ser la línia de defensa seguida per Murillo, que és ultradretà i fill de l’últim alcalde franquista de Rubí (Barcelona). Durant el judici, es va presentar com un cinèfil capaç de beure “dos o tres gots de tub de cubata d’orujo amb gel”. “És com els poetes anglesos, que s’emborratxaven per fer les seves obres...”, va gosar dir de si mateix. “Quan bevia em sortia l’instint patriòtic i els sentiments que tenia quan era petit, en temps de Franco”, hi afegia.
“Un heroi com Rambo”
Tot i ser un professional del tir i lluir la seva perícia en el grup de WhatsApp afí a Vox Terrassa por España a partir del juny del 2018 i fins que va ser detingut el setembre d’aquell any, Murillo va fer l’orni en el judici. “Com que no vaig fer la mili ni res, he volgut veure totes les pel·lis de la Primera Guerra Mundial i la segona, i les he viscut totes en pel·lícula. I en aquells moments en què somiava, jo em sentia un heroi com Rambo, i venia a dir coses així com de salvar Espanya...”, va dir per justificar la dèria amb l’assassinat del president Sánchez com a via per aturar el trasllat del dictador Franco des del Valle de los Caídos al cementiri de Mingorrubio (El Pardo).
La benevolència cinèfila que Murillo esgrimia per exculpar-se, però, xoca amb el material requisat a aquest exvigilant de seguretat al pis i al cotxe: tretze armes reglamentàries i set armes prohibides, entre les quals, una de guerra.
Escoltar Jiménez Losantos
Entre els justificants que va invocar davant del jutge, Murillo fins i tot va culpar el verb inflamat de Federico Jiménez Losantos a Esradio: “Escoltava molt Losantos, que també és un patriota.”