Macron i Le Pen buscaran fer-se seus els votans de l’esquerrà Mélenchon

Els 7,7 milions d’electors que van triar la papereta de l’esquerrà Jean-Luc Mélenchon seran crucials per a donar-li les claus de l’Elisi a Emmanuel Macron o a Marine Le Pen. La seva imprevisibilitat deixa obert el resultat de la segona volta el 24 d’abril, han explicat aquest dilluns a Efe analistes polítics.

Amb gairebé el 22% dels sufragis i a només 400.000 vots de Le Pen, l’esquerra rebel i euroescèptica de Mélenchon serà jutge en la reedició del duel de 2017. Llavors, l’impuls de bona part dels seus 7 milions d’electors va portar permetre Macron aconseguir el seu primer mandat (amb un 66% dels sufragis).

El problema, segons fonts parlamentàries de la França Insubmisa (LFI), el moviment fundat per Mélenchon, és que al final de 5 anys de mandat replets de tensions socials, a l’europeista Macron “ho detesta” gran part de la població. “El seu projecte no és el majoritari al país”, han insistit.

Res més conèixer-se les primeres estimacions, el líder esquerrà va apel·lar a “no donar ni un vot a Le Pen”, la qual cosa deixa oberta l’opció de l’abstenció, un vot en blanc o nul o en favor de Macron.

Però el president sortint no tindrà senzill seduir als votants de Mélenchon. Durant la nit electoral, no van parar d’entonar un dels himnes de les armilles grogues, la revolta social que va acorralar a Macron en 2018.

Contràriament a 2017, Macron ja no té un matalàs de vots de reserva consistent del qual tirar. La dreta tradicional de Valérie Pécresse ha aconseguit menys del 5%, mentre que en 2017 François Fillon havia obtingut el 20%. A això, s’uneix la nova extrema de dreta d’Éric Zemmour, que amb un 7% ha demanat que els seus sufragis vagin per a Le Pen.

Sense massa marge de maniobra per a ampliar el 27,84% del diumenge anit –davant el 23,15% de Le Pen–, a Macron no li queda una altra que mirar a l’esquerra, que ha estat molt crítica amb ell per considerar que ha descurat a les classes més populars.

En declaracions a Efe, el professor de la universitat Sciences Po de Grénoble Simon Persico va estimar que Macron haurà de “superar l’enorme rebuig” que suscita en molts electors de Mélenchon. “De moment, les enquestes donen un lleuger avantatge en aquest pastís a Macron, que es portaria una mica més del 33% d’aquests votants, mentre que entorn del 30% serien per a Marine Le Pen”, va dir Persico, especialista en eleccions.

El quadre difereix al de 2017. S’estima que en aquells comicis només un 7% dels “melenchonistas” van votar per l’aspirant de la ultradreta. A una bona part dels seguidors de Mélenchon els uneix a Le Pen el sobiranisme, el sentiment anti UE i el repudi de les elits polítiques i econòmiques.

Per al politòleg Gaspard Gantzer, antic conseller en comunicació del president socialista François Hollande (2012-2017), “el camp de Mélenchon serà sens dubte el jutge d’aquests comicis”. “Si Macron no fa un treball a fons, clarament pot perdre”, va postil·lar Gantzer.

Tota l’esquerra, sumant a “insubmisos”, verds, socialistes i partits anticapitalistes i trotkistas, representa entorn d’un terç de l’electorat. Per això crida l’atenció el daltabaix del Partit Socialista (PS), formació essencial en la història recent de França que s’ha enfonsat fins a l’1,75% amb l’alcaldessa de París, Anne Hidalgo, com a candidata.