Viure amb les sancions

Molts clients miren i remenen les prestatgeries dels supermercats per comparar preus i, fins i tot, hi ha qui suma amb la calculadora del mòbil el que costa tot el que porta al carro abans d’anar a la caixa. Les sancions han encarit la cistella, però no hi ha hagut cap daltabaix generalitzat entre la població.

Als establiments i als grans magatzems hi continuen entrant clients al llarg del dia i, tot i que puntualment algun producte ha escassejat, no s’hi han vist prestatgeries totalment buides ni s’hi han viscut situacions de caos. “El preu del sucre ha pujat un 20%, aproximadament, i a la vegada això provoca l’encariment d’aliments i begudes que en porten”, es queixa Alexander Klokov, de 41 anys, mentre compra en un supermercat de la capital russa.

Hi ha productes que mantenen els mateixos preus que abans del conflicte, sobretot els que s’elaboren al mateix país i no depenen del comerç internacional, com la llet, els iogurts i moltes de les hortalisses. En l’àrea d’higiene, hi ha marques de xampú que són el doble de cares o, fins i tot, el triple. Tot i que l’eco de les sancions es percep a les prestatgeries dels establiments, no han impactat de forma que s’hagi estès el pànic, malgrat que les xifres econòmiques indiquen un increment generalitzat dels preus a Rússia del 15%.

Klokov afirma, mentre omple el carretó, que també nota les sancions quan va al bar amb els amics. “Les cerveses importades han passat d’uns 300 rubles a 500, que en euros és la mateixa quantitat que abans, però entre l’increment de preu i la baixada de valor de la divisa russa, per a la població significa rascar-se més la butxaca”, lamenta. Hi ha marques de cerveses europees, com la danesa Carlsberg i l’holandesa Heineken, que han decidit deixar el mercat rus, però els clients encara en poden trobar a les prestatgeries dels establiments perquè n’hi ha en estoc. De fet, els supermercats tenen reserves de productes importats per abastir-se durant mesos, i aquest és un dels motius pels quals no hi hagut un increment de preus impossible d’assumir.

Si als supermercats la situació no és alarmant, en l’àmbit empresarial, especialment el que depèn del comerç exterior, l’escenari és un altre. Companyies del sector tecnològic s’han hagut d’estrènyer el cinturó i n’hi ha que han acomiadat empleats o, fins i tot, han tancat. “Molts negocis tenen software dissenyat per empreses estrangeres que, a més, s’encarreguen del manteniment. Per culpa de les sancions ara no disposen d’aquest servei, però n’hi ha que hi veuen noves oportunitats”, explica A.G. –prefereix no donar el seu nom–, assessora empresarial en l’àmbit tecnològic.

Com que ara no poden dependre d’empreses de fora, s’espera que se’n creïn de noves al mateix país que ofereixin els serveis que necessiten. Un mercat intern desproveït que espera l’obertura de nous negocis per satisfer la demanda. A més, segons A.G., hi ha empreses que mantenen el contacte amb d’altres de l’estranger o inversors forans a través de comptes bancaris en exrepúbliques soviètiques.

Les empreses catalanes i espanyoles que, arran del conflicte a Ucraïna, van decidir abandonar el mercat rus, mantenen les botigues tancades. La majoria de grans firmes de moda internacionals tenen establiments al centre de Moscou i moltes continuen obertes, però les catalanes Tous, Mango i Women’s Secret, i les espanyoles Zara i Bershka, per exemple, tenen la persiana abaixada amb un paper a la porta on s’exposen els motius.