Estat francès
Mélenchon, en un holograma
El candidat d’esquerres més ben situat fa un míting virtual en dotze ciutats diferents per guanyar votants
Té l’esperança de ser en la segona volta, tot i la distància respecte a Le Pen i la incapacitat d’unir l’electorat
Intenta apel·lar al vot útil, però mobilitza menys obrers i joves a l’atur i no obté prou suport de l’abstenció
En espera de qualificar-se per a la segona volta i en el seu tercer intent, l’insubmís Jean-Luc Mélenchon fa la campanya més audaç. Després d’haver protagonitzat un míting immersiu, amb imatges envoltant els assistents de mar i cel a Nantes al gener, ahir en va efectuar un altre de virtual en dotze ciutats franceses amb el seu holograma des de Lilla. Es tracta de poblacions mitjanes, distanciades uns 250 quilòmetres entre si, per construir una xarxa territorial entregada a les seves propostes com a candidat de la Unitat Popular. Tanmateix, aquesta vegada no només no té al costat els socialistes i els ecologistes, sinó tampoc els comunistes.
Tot i això, qui es defineix com una “tortuga sagaç” que ha fet “un forat de ratolí una mica més confortable per fer passar aquesta tortuga”, ha aconseguit tornar-se a erigir a poc a poc en el candidat d’esquerres més ben situat. Actualment, condensa una intenció de vot que gira al voltant del 15% per a aquesta primera volta de diumenge. Deixant enrere durant la seva lenta però constant ascensió la resta de rivals del seu espai polític. Ara li quedaria atrapar la favorita, Marine Le Pen, per enfrontar-se en la segona volta amb el president sortint, Emmanuel Macron, tot i que acumula massa avantatge. I això que ell i la ultradretana poden compartir un mateix electorat popular. “Hi ha moltes persones emprenyades que no són fatxes”, acostuma a repetir amb la seva florida oratòria Mélenchon, tot fent un joc de paraules amb el mot francès faché com a emprenyat. Però els seus estrategs de campanya el que volien, primer, és atraure els electors dels altres candidats d’esquerres encallats i apel·lar al vot útil. Les enquestes, tot i això, diuen que aquest vot útil està jugant a favor de Le Pen en el camp de la ultradreta en detriment d’Éric Zemmour. També, que el vot popular d’obrers i joves sense feina prefereix més aviat qui ja va ser finalista en les presidencials fa cinc anys. O bé se’n va directament a l’abstenció.
En bona part, les dificultats del líder de La França Insubmisa per federar entorn seu es deuen al seu caràcter. Massa personalista per a qui havia estat un càrrec socialista fa vint anys, abans de marxar per una visió de la política europea escèptica amb Brussel·les i, progressivament, de les aliances occidentals. Davant el duel Macron-Le Pen del 2017, Mélenchon no va donar consigna de vot malgrat que es va manifestar en contra de dipositar la papereta per a la ultradretana. Les seves bases es van decantar pel vot en blanc. Una recent enquesta del diari Le Monde revela que, en cas de duel repetit el 2022, la meitat d’aquestes bases s’abstindrien, el 29% votarien per Macron i un 21% Le Pen. L’holograma de Mélenchon s’esvaeix quan es tracta de posar un dic a l’extrema dreta trencant la tradició de l’esquerra parlamentària.
