Política
AMINATU HAIDAR
ACTIVISTA SAHRAUÍ I DEFENSORA DELS DRETS HUMANS
“El primer responsable del nostre patiment és Madrid”
“Els sahrauís no acceptaran res que no sigui l’autodeterminació. Pagarem car que l’Estat espanyol es posi del cantó de l’ocupant: això reforça la repressió de Rabat contra nosaltres”
“Ja no tinc paraules per convèncer els joves en la resistència pacífica. Estan disposats a morir en la lluita pels drets humans. Temo que recorrin a la violència per reivindicar-los”
DEFENSORA DE LA PAU
Aminatu Haidar és el rostre de la resistència civil i pacífica que molts sahrauís plantegen, per ara sense resultats, a l’ocupació militar del Marroc. Les tortures a les presons de Hassan II i la persecució policial no han aturat la seva lluita, que posa el dret d’autodeterminació del Sàhara Occidental al focus. Aspira al Nobel de la Pau i agraeix el suport dels ciutadans de l’Estat espanyol.
Jaya du divuit mesos sota setge domiciliari. A ella, a sa mare i a sa germana les han violat molts cops
El Front Polisario va tornar a la guerra contra el Marroc el 2020 i dotzenes de milers de sahrauís van oferir-se voluntaris per agafar les armes. Ho feien contents, afirma l’activista Aminatu Haidar, que lamenta haver-se quedat “sense paraules” per convèncer el jovent de les virtuts de la resistència pacífica. Dècades d’oblit interessat per part de l’Estat espanyol, de la Unió Europea i de les Nacions Unides, que fan costat a l’ocupació marroquina, deixen la població sahrauí atrapada en un conflicte congelat i a mercè d’un règim que actua sense miraments per saquejar un territori sobre el qual mai ha tingut sobirania. Un còctel perfecte, alerta Haidar, perquè la violència esclati més enllà del front de guerra.
Com és la vida d’una defensora dels drets humans al Sàhara Occidental?
Qui reivindica els drets humans al territori ocupat pel Marroc s’enfronta a la presó i a l’assetjament policial. La família ho pateix amb nosaltres. Es dispersa qualsevol protesta. Alguns han estat deportats al Marroc, que ni tan sols és la seva terra, o han perdut la feina, com jo.
El seu nou grup ha estat víctima de la violència, i entre elles Sultana Jaya.
Vam crear un grup el 2020 i el rei del Marroc va anunciar que ens perseguiria per atemptat contra la integritat territorial. Les membres que vivíem al Sàhara Occidental hem patit assetjament domiciliari. Fins i tot fan vigilància davant de casa ma mare quan hi faig nit. Sultana Jaya, membre del grup, pateix arrest domiciliari amb la llum tallada des del novembre del 2020. A ella, a sa mare i a sa germana les han violat repetides vegades i la policia els ha destrossat la casa. Hem intentat visitar-la, però ens han apallissat. M’han d’operar perquè em van desplaçar vèrtebres de la columna.
A quines dificultats s’enfronten els sahrauís del territori ocupat?
Els colons marroquins han estat manipulats contra nosaltres. Rabat ens vol enfrontats. La seva premsa difama contra nosaltres. Un periodista ha cridat a matar-me. No volen que la realitat dels sahrauís es conegui, ni que es vegin els carrers militaritzats. Tampoc deixen entrar observadors al territori.
Vostè tem que la indiferència del món dugui els sahrauís a agafar les armes.
Fa anys que faig aquesta crida, però no se’ns fa cas. Cal actuar abans no sigui massa tard, frenar aquesta repressió i aplicar la legalitat. Defenso la resistència pacífica, però ja no tinc paraules per convèncer els joves. Sembla que el món necessiti veure sang per fer atenció a la nostra lluita. No menteixo: el jovent marginat, desesperat i agredit està content d’agafar les armes i disposat a morir en la lluita pels drets dels seus. Tinc por que facin una resposta violenta per reivindicar els seus drets. Veuen com la riquesa del seu territori se l’apropien el Marroc i la Unió Europea.
Referèndum a banda, hi ha res que pugui evitar la guerra amb el Marroc?
Els sahrauís no acceptaran res que no els garanteixi el dret legítim a l’autodeterminació. El poble sahrauí ha d’escollir el seu futur. Prefereixen viure sense pàtria que ser marroquins. No puc veure un Sàhara marroquí, mai ho ha estat. Lamento que potències internacionals es posin del cantó de l’ocupant i contra les resolucions de l’ONU. L’Estat espanyol és el primer responsable del nostre patiment i algun dia serà jutjat. Ens han venut de nou com el 1975. Els sahrauís ho pagarem car: això reforça la repressió de Rabat, ja que la potència administradora està de la seva banda encara que violi els drets dels sahrauís.
Causes com la sahrauí duen els ciutadans de l’anomenat Sud Global a perdre la fe en el dret internacional?
Totalment. Com podem tenir fe en les Nacions Unides si les potències mundials violen el dret internacional. Jo continuo cridant l’ONU a aplicar la legalitat i evitar la injustícia que atempta contra els seus principis. Cal actuar abans no sigui tard.
Què tem que pugui passar?
Ja tenim una guerra entre el Front Polisario i l’exèrcit marroquí i temo que els joves a les zones ocupades llancin altres accions violentes. Insisteixo. Cal frenar aquesta barbaritat. La violència cridarà a la violència. Fins quan podran continuar amb les mans lligades, patint violència al seu territori? L’ONU té una missió aquí des del 1991 i només corromp. Hem estat agredides davant de les seves oficines. A què es dediquen, per favor?
Related news
Leave a comment
Sign in.
Sign in if you are already a verified reader.
I want to become verified reader.
To leave comments on the website you must be a verified reader.
Note: To leave comments on the website you must be a verified reader and accept the conditions of use.