Hongria
Orbán acaricia el triomf
REELECCIÓ ·
L’ultraconservador primer ministre d’Hongria s’imposa en les generals sense haver revalidat la majoria absoluta, segons les enquestes a peu d’urna
La coalició opositora no hauria aconseguit el ‘sorpasso’ al Fidesz
El líder hongarès, Viktor Orbán, podria continuar al poder a Hongria malgrat l’ajustada disputa amb el bloc opositor en les legislatives d’ahir, segons les últimes enquestes publicades al vespre per l’empresa Medián. A l’hora del tancament d’aquesta edició, aquest primer ministre d’aires autoritaris es perfilava com el guanyador amb un 49% de vot. Ultraconservador, racista i homòfob, Orbán acaricia el quart mandat, amb el qual conservaria el títol de mandatari més veterà de la Unió Europea. Això sí, sense majoria absoluta.
I és que no han estat uns comicis fàcils. En els 12 anys que fa que ocupa el càrrec, mai havia tingut un desafiament tan gran a la seva hegemonia política al país. Pràcticament tota l’oposició s’ha aliat en una gran coalició formada per sis partits i liderada pel conservador Peter Marki-Zay. Catòlic, pare de set fills i alcalde d’una petita localitat, Marki-Zay no hauria pogut vèncer el totpoderós Orbán.
Units per Hongria tenia esperances de fer el sorpasso veient les enquestes de dissabte, que auguraven un empat tècnic. Tanmateix, a la inversemblant aliança entre el Partit Socialista, l’esquerrana Coalició Democràtica Diàleg per Hongria, els liberals de Momentum, els ecologistes de l’LMP i els nacionalistes de Jobbik, li hauria faltat el suport de la ciutadania. Amb una participació lleugerament més baixa que el 2018, les enquestes del vespre només donaven un 41% de vots al bloc opositor. El 9% restant que necessitava se l’haurien repartit entre el partit humorístic MKKP (4,5%) i l’ultradretà Mi Hazánk (4,5%).
Hongria sembla optar per quatre anys més d’Orbán després d’anar a uns comicis que han estat dels més tensos en anys per la guerra a Ucraïna, la incertesa econòmica, el malestar de les minories i les disputes amb Brussel·les per l’estat de dret. Marki-Zay va fer campanya acusant el primer ministre de ser el “Putin hongarès”, però el missatge no ha calat tant com la por d’enfrontar-se al Kremlin, tal com deia que passaria el partit d’Orbán, el Fidesz, si “l’esquerra” governava Hongria.
Els hongaresos també estaven cridats ahir a votar en el referèndum d’Orbán sobre la polèmica llei que prohibeix parlar d’homosexualitat i transsexualitat a les escoles. Pel Fidesz, és una norma que vol salvaguardar els valors cristians davant el liberalisme. Per a la comunitat LGTBIQ+ i Brussel·les, vulnera els drets fonamentals del col·lectiu.
Després que la Comissió Europea li obrís un expedient sancionador, el govern d’Orbán va convocar el referèndum per tal d’obtenir l’aval ciutadà a les seves lleis discriminatòries.
En el moment del tancament d’aquesta edició encara no hi havia resultats preliminars, si bé diverses associacions de drets humans avisaven de la redacció confusa de les preguntes i rebutjaven de ple la consulta.
LES XIFRES
Vucic, favorit en els comicis de Sèrbia
RedaccióEls col·legis electorals van tancar ahir a Sèrbia després d’una jornada en què es van celebrar fins a tres votacions simultànies: presidencials, parlamentàries i municipals en diverses ciutats. A falta de sondejos a peu d’urna, que no es difonen a Sèrbia, es mantenen els pronòstics més recents dels instituts demoscòpics, que auguren la reelecció, amb majoria absoluta, de l’actual president, el populista Aleksandar Vucic. Si es confirma aquest vaticini, Vucic, un exultranacionalista reconvertit en europeista, tot i que amb clares simpaties i lleialtat cap a Moscou, podria evitar haver de disputar una segona volta i, per contra, assumir un segon mandat de cinc anys. Segons l’ONG Centre per a les Eleccions Lliures i la Democràcia, la participació en aquests comicis se situava en el 54,6% una hora abans del tancament de les urnes, el percentatge més alt des del 2016.
Quant a les parlamentàries, els sondejos atorgaven al partit de Vucic, l’SNS, més del 45% dels vots, seguit de la coalició opositora conservadora Units per la Victòria de Sèrbia, amb el 20%. També se celebraven eleccions municipals a la capital, Belgrad, i a tretze ciutats més del país.