La ciberguerra s’escalfa

Fa més de 18 hores que en Mark està davant de l’ordinador, intentant desxifrar un codi a internet per bloquejar algunes plataformes russes. Vol preservar el seu anonimat perquè sap que el que fa és il·legal i podria tenir conseqüències. Té 19 anys, és estudiant d’enginyeria mecànica i, en les estones lliures, exerceix de pirata informàtic. Es calcula que hi ha uns 300.000 hackers voluntaris a tot el món disposats a compartir els seus coneixements i lluitar contra l’ofensiva russa a la xarxa. Ell n’és un.

La missió d’aquest particular exèrcit d’internet és lluitar contra els assalts cibernètics russos que tenen com a objectiu atacar els sistemes bancaris, les comunicacions i les plantes energètiques en un moment en què les relacions entre el Kremlin i Occident estan passant pel pitjor moment. “Cal estar ben preparats i intentar sobreviure a un possible atac a les xarxes, perquè es poden aturar els bancs, les fàbriques o el correu”, explica l’estudiant per videotrucada i assegura que “les conseqüències d’una guerra cibernètica poden ser catastròfiques”.

L’Agència de Seguretat Nacional i l’Oficina Federal d’Investigacions estan liderant les estratègies per evitar una situació que pugui posar en perill l’estabilitat i la seguretat del país.

Els serveis d’intel·ligència dels EUA també han reforçat la vigilància perquè saben que hi ha més possibilitats que hi hagi un atac cibernètic abans que caigui una bomba nuclear en territori nord-americà, tot i les continuades amenaces del president rus, Vladímir Putin.

Thomas Graham, un investigador del Consell de Relacions Exteriors, que s’ha especialitzat en la diplomàcia entre els EUA i Rússia, assegura que, aquests dies, als passadissos de la Casa Blanca hi ha un clima de gran nerviosisme per la hipòtesi d’una guerra cibernètica perpetrada per Putin. “Hi ha una creixent preocupació a Washington perquè Moscou pugui llançar aquests atacs ara perquè la seva ofensiva militar s’ha estancat a Ucraïna i veu Washington com el país que ha liderat l’esforç per castigar Rússia per la seva agressió”, exposa l’investigador del centre de pensament en declaracions a El Punt Avui.

Atès d’aquest escenari, el president nord-americà, Joe Biden, va demanar ajuda obertament a les empreses privades, que són les que tenen gran part de la infraestructura crítica del país, perquè prenguin mesures més dràstiques per protegir els seus sistemes informàtics. “Si encara no ho han fet, insto els nostres socis del sector privat a enfortir les seves defenses cibernètiques immediatament”, va advertir a través d’un comunicat.

Els assessors del mandatari són conscients que “la magnitud de la capacitat cibernètica de Rússia és important”, com han reconegut fonts del govern. Per això, insisteixen a posar en marxa totes les mesures necessàries per fer front a l’amenaça de Moscou, convençuts que Putin està disposat a qualsevol cosa perquè és part del seu manual d’estil.

No és el primer cop que els EUA estan en alerta per una situació similar. El 2020, la Casa Blanca va assenyalar Moscou per l’atac a SolarWinds, en què s’allotgen diversos servidors federals, i a l’oleoducte Colonial que passa per part del continent americà.