Feijóo i l’espanyolisme tranquil
El nou líder del PP arriba parant els peus a Vox sobre “donar carnets i ser més espanyol que ningú”
“Ni la sobirania ni la integritat es negocien amb ningú”
És elegit amb el 98,3% dels vots i busca la moderació
Els idus de febrer que van decapitar Pablo Casado amb una barreja de drama shakespearià i de sarsuela madrilenya van culminar ahir amb una elecció a la búlgara d’Alberto Núñez Feijóo amb el 98,35% dels vots en el 20è congrés del PP, a Sevilla, la ciutat talismà on el 1990 Manuel Fraga va trencar en públic la carta de dimissió de José María Aznar i allò va ser el punt d’inflexió per unir tota la dreta i conquistar La Moncloa el 1996. Davant d’un votant de dretes que Aznar va entregar unit a Mariano Rajoy però que ara té el cor dividit entre el PP i Vox (i les escorrialles de Ciutadans), el flamant president del PP arriba enarborant un espanyolisme tranquil i parant els peus a aquesta ultradreta que sovint mira la casa matriu amb condescendència. “Deixem ja de repartir carnets, de ser més espanyols que ningú, de ser més patriotes que ningú. Aquesta és l’Espanya de tots”, va advertir a Vox.
L’era Feijóo naixia ahir amb la fita d’emular el que va arrencar amb Aznar ara fa 32 anys. Si bé el CDS el 1989 encara va obtenir 14 diputats al Congrés, el 1993, quan el PP perd les eleccions estatals però fa un gran salt de 107 a 141 diputats, la vella marca centrista d’Adolfo Suárez ja no va pescar cap escó i tot el vot dretà s’aglutinava sota el paraigua de la gavina (charrán, d’acord amb els puristes). Feijóo parteix ara d’una realitat més desigual: al Pazo do Hórreo, seu del Parlament gallec, ell ha aconseguit anorrear Vox, però al Congrés el marcador és de 88 (PP) a 52 (Vox), a més dels 10 de Cs, i ell no hi serà perquè no té escó i es perdrà els duels parlamentaris amb el president espanyol que sí que tindrà Santiago Abascal. La missió, això sí, l’afronta amb la unanimitat –que honora la dita a la búlgara que neix per Todor Zhikov al Partit Comunista de Bulgària– i el suport total: sobre un cens de 3.111 i amb 2.670 vots emesos i 2.663 vots vàlids (n’hi va haver 7 de nuls i 44 en blanc), va ser elegit amb 2.619 vots (98,35%).
Un exvotant del PSOE
El nou president del PP, que ha reconegut que és un exvotant del PSOE, no es va acarnissar amb Vox amb etiquetes com ara la d’ultradreta, però sí que va voler bastir un pont de plata perquè els votants tornin i el PP sigui la casa gran de l’espai a la dreta del PSOE: “No som un partit de mera contestació, de mer rebuig o de mera consigna. Som un partit de govern.” I, per si no quedava clar, hi afegia: “No som el partit de «Destrossem-ho tot!». Som el partit que va redactar la Constitució, hem nascut per redactar la Constitució. Som el partit més constitucionalista.” No ho va dir, però en realitat l’AP de Manuel Fraga –lloat ahir per ell– es dividia en tres, i vuit diputats sí que hi van votar a favor, però cinc hi van votar en contra i tres es van abstenir.
Prou d’enfrontament
En el seu salt de presidir amb majoria absoluta a fer ara oposició, Feijóo insta a “treure la política espanyola de l’enfrontament i de la hipèrbole permanent” i ofereix “un projecte d’entesa”. “No vinc a insultar el president del govern, vinc a guanyar-lo”, va repetir en oposició al que ha fet Casado. Per ell, la vida política ha de ser com en un col·legi o un hospital o una fàbrica, on els que pensen i voten diferent treballen junts. A tots, ell els ofereix “fiabilitat, maduresa, sentit d’estat i un rumb clar” davant “l’entreteniment infantil en què ha degenerat la política espanyola”.
A La Moncloa, Pedro Sánchez li traslladava l’“enhorabona” tot confiant obrir una etapa de pactes, com ara la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ): “Treballar amb unitat i responsabilitat pel bé comú de la ciutadania ha de ser una prioritat de tots i de totes.”
A l’independentisme –ahir el va citar així, i no amb el mot colpistes, com ha fet Casado–, Feijóo li adverteix que no hi ha res a negociar. “Ni som nacionalistes ni independentistes ni som condescendents amb ells”, va alertar. I ho va dir qui admetia que a Madrid hi ha qui el veu com a “nacionalista perillós” per la seva política lingüistica i per haver-se declarat un orgullós bilingüe “cordial”. Dit això, i després de dir que refusa etiquetes, parlava d’“enemics interns”.
A l’hora de definir el seu espanyolisme tranquil, Feijóo va cometre l’error d’ignorar les illes Balears, les Canàries, així com Ceuta i Melilla. “Servir Espanya és estimar Espanya des de Cadaqués a Fisterra i dels Pics d’Europa fins a Algesires”, va exposar tot limitant l’espanyolitat a la Península.
Feijóo va tenir invitats del PP europeu com ara el polonès Donald Tusk, que ahir va silenciar el seu enuig pel pacte del PP amb Vox a Castella i Lleó –“Una trista notícia. Una capitulació”, va arribar a dir el 10 de març–, i l’alemany Manfred Weber, que va ser molt ovacionat quan va relacionar Putin amb l’independentisme català. “Putin vol dividir, i aquesta és la raó per la qual Putin ha finançat ultradretans, populistes i separatistes per tot Europa, també aquí a Espanya, a Catalunya”, va dir Weber.
Després de conformar l’equip amb Cuca Gamarra de secretària general i l’andalús Elías Bendodo com a número tres, Feijóo preveu donar a conèixer avui l’organigrama complet i qui serà el portaveu al Congrés, un lloc clau –hi aspira un altre andalús, Carlos Rojas– perquè ell no hi té escó. “No ho sé”, va respondre ahir en una conversa informal quan se li va preguntar si es farà elegir senador per poder tenir duels amb Sánchez en un hemicicle.
