Educació

L’escolarització de P2 serà gratuïta per a les famílies

El Departament d’Educació assumirà el curs vinent 1.600 euros per plaça i subvencionarà amb 800 euros la privada

El compromís amb els municipis pel finançament s’allarga fins al 2026

La conselleria d’Educació abonarà a partir del curs vinent 1.600 euros addicionals per a cada plaça de P2 als centres públics de titularitat municipal, amb els quals es finançarà l’aportació que fins ara estan sufragant les famílies. És el primer pas d’una mesura que es farà extensible per al curs 2023/24 i que ha de portar a la gratuïtat de l’escolarització de 0 a 3 anys. El conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, va anunciar que la conselleria assumirà el cost de 90 milions que ja preveu el pressupost i tindrà una continuïtat en els propers exercicis fins al 2026. Segons va explicar el conseller, aquesta aportació no només cobrirà el pagament que feien fins ara les famílies, sinó que també permetrà que la gran majoria dels ajuntaments rebin “un finançament superior”. Com a exemple, Gonzàlez-Cambray assenyalava el cas de l’Ajuntament de Barcelona, que rebrà 4,5 milions d’euros més del que actualment aporten les famílies per a l’escolarització. En el cas que algun municipi no en faci prou amb la mitjana de 1.600 euros de l’aportació, es farà una valoració a través de la comissió de control i seguiment que s’ha creat per vetllar perquè es compleixi l’acord signat entre la conselleria i les entitats municipalistes. La presidenta de la Federació de Municipis de Catalunya, Olga Arnau, es felicitava de l’acord, que garanteix la gratuïtat de l’escolarització els propers tres exercicis “governi qui governi”.

Pel que fa a les privades, Educació ha signat també un acord amb les principals patronals del sector mitjançant la convocatòria de subvencions. Seran de 800 euros per plaça i 800 d’addicionals en el cas de nens amb necessitats específiques i sempre que es justifiqui que s’ha fet repercutir en el preu que paguen les famílies. Actualment Catalunya disposa de 36.000 places públiques i unes 24.000 de privades, tot i que no estan totes ocupades. La demanda és desigual al territori, ja que hi ha municipis, sobretot a l’entorn de l’àrea metropolitana, on l’oferta està molt per sota de la demanda i d’altres on no necessiten crear noves places.

Els municipis es podran beneficiar de fons europeus Next Generation en els pròxims tres cursos escolars per tal de crear noves places d’escoles bressol públiques. A Catalunya, li corresponen 110 milions d’euros, que permetrien crear fins a 10.000 noves places en tres anys. Els municipis interessats podran aspirar-hi i valorar si els convé, tenint en compte que la gratuïtat en aquesta etapa no obligatòria podria fer disparar la demanda. La presidenta de l’FMC, Olga Arnau, destaca que els municipis ja van fer un esforç durant les retallades per mantenir les escoles bressol. Sobre els equipaments on es podrà fer aquesta ampliació de places, el conseller Gonzàlez-Cambray indica que ja hi ha molts municipis que tenen els centres educatius de primària, secundària i les escoles bressol l’un al costat de l’altre. Per això, la conselleria “està oberta i al costat dels ajuntaments” perquè es puguin ocupar espais buits per obrir línies d’infantil. Una proposta que aniria en la línia que aquest dijous proposaven des del Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE) per englobar en un mateix centre l’oferta educativa de 0 a 6 anys.

LA FRASE

La mesura pot tenir un impacte positiu en la natalitat, redueix la despesa per infant i facilita la conciliació
Josep Gonzàlez-Cambray
conseller d’educació

LA XIFRA

926
escoles
bressol municipals hi ha a Catalunya, repartides en 566 municipis. N’hi ha 42 de la conselleria i 718 de privades.

LA DATA

05.09.22
Inici
del curs escolar a infantil i primària que la conselleria manté i aprovarà al maig.

“S’ha intentat generar un moviment i barrejar-ho tot”

El conseller Gonzàlez-Cambray reconeixia ahir davant dels mitjans que cal “refer ponts” amb el professorat i segurament “explicar-se millor”, perquè moltes de les reivindicacions dels sindicats “ja estan pressupostades”. I hi afegia que “s’ha intentat generar un moviment per posar-ho tot barrejat” quan la conselleria vol analitzar “repte per repte per donar-hi resposta”. El conseller va insistir que és impossible revertir de cop les retallades “que s’arrosseguen des de fa molts anys” i va defensar la nova proposta de la conselleria, que deixa per al curs 2023/24 la reducció d’una hora lectiva a primària i per al 2024/25 a secundària. Això representaria un cost per al departament de 70 milions a les escoles i 130 als instituts. Gonzàlez-Cambray confia a arribar a un “acord històric”, mentre que els sindicats anuncien més mobilitzacions fins a finals de curs.

Sign in. Sign in if you are already a verified reader. I want to become verified reader. To leave comments on the website you must be a verified reader.
Note: To leave comments on the website you must be a verified reader and accept the conditions of use.