De la por al conflicte al desig d’un final imminent
Qui parla habitualment de la guerra d’Ucraïna? Tots aixequen la mà. Són sis menors, d’entre 10 i 12 anys, estudiants de diferents centres de Badalona. Són en Pablo, l’Emma, la Gemma, l’Eva, la Laia i en Gerard. S’apleguen en una plaça per compartir angoixes, dubtes i esperances al voltant del conflicte bèl·lic que ha esclatat a Europa. Troben ben de pressa punts de coincidència. Els preocupa sobretot que la guerra pugui arribar a Catalunya –en Pablo dubta si marxaria o no del país– i obtenen la informació, principalment, de conversar amb els mestres, la família i els amics. Cap d’ells la contrasta als mitjans de comunicació ni a les xarxes socials.
Què en sabeu, d’aquesta guerra? La majoria parlen que Rússia està atacant Ucraïna i veuen Putin com el gran culpable. “Aquest senyor –diu l’Eva– vol unir l’antiga Unió Soviètica.” En Pablo introdueix un matís: “Ningú ha fet les coses bé. Ucraïna va matar persones que volien ser russes.” En Gerard, la Laia i en Pablo asseguren que la guerra no els genera angoixa. L’Emma, la Gemma i l’Eva es manifesten en el sentit contrari. L’Emma sent “molta llàstima” pels refugiats i n’acolliria encantada a casa seva i la Laia parla de “respecte” i creu que si Putin vol envair l’Estat espanyol “aquí també hi ha un exèrcit per defensar-nos”. També explica que la seva mare va trucar a la Generalitat per oferir-se a acollir refugiats ucraïnesos i ella està contenta amb la decisió, tot i que creu que a casa no en tenen, d’espai. L’Eva tem que “si ve Putin a Espanya, ens acabarà manipulant”.
La conversa es va animant, deixant anar tot allò que se’ls passa pel cap, i s’atreveixen a valorar el paper de l’OTAN, amb disparitat d’opinions. En Pablo creu que aquesta organització mundial “no permetrà que Ucraïna es rendeixi” i la majoria han sentit a dir, expliquen, que l’OTAN és qui facilita armes al país envaït per tal que es pugui defensar. Tots sis són conscients que, malauradament, aquesta guerra no és l’única que hi ha actualment al món i citen l’Iraq, Síria i l’Afganistan. “Quan passa un cert temps ja no ens recordem d’ells”, lamenta la Gemma.
Duen el debat, aleshores, a una altra dimensió. En Gerard i l’Eva parlen de racisme a l’hora d’acollir refugiats “perquè quan venen del Marroc els fem fora” i la resta assenteixen. “A la televisió sembla que només els blancs són els bons”, hi afegeix en Pablo. La Laia salta del racisme al masclisme: “A les dones no les deixen lluitar.” Quaranta-cinc minuts després de començar el debat, s’acomiaden amb l’esperança que la guerra acabi al més aviat possible.
