“Sempre arriba menys del que ens correspon”

El conseller d’Economia, Jaume Giró, va aprofitar la presentació de l’estudi sobre l’impacte potencial dels fons europeus sobre l’economia catalana per denunciar de nou la infradotació que rep el país, on el 2021 només va arribar el 7,8% dels fons de l’Estat, quan Catalunya té el 16% de la població de l’Estat i representa el 19% del PIB. Tot i que confia que aquesta xifra es reverteixi, la simulació d’ahir, endegada al desembre, no preveia un escenari tan raquític, si bé sí que estimava que si n’arribés el 14%, i no el 19% que es considera just, ja tindria un impacte negatiu d’almenys 2,1 punts en el PIB d’aquí al 2030. “Passa el mateix que passa de manera recurrent amb els recursos que l’Estat destina a Catalunya: sempre ens arriben menys diners dels que marxen o ens corresponen”, denunciava Giró, un fet que, per qüestions “d’eficiència i bona gestió”, constata que és igualment “contraproduent” per al conjunt de l’Estat.

En el mateix sentit, i tal com ja havien coincidit en la reunió que va mantenir la vigília amb el seu homòleg basc, Pedro Azpiazu, Giró alertava de la “tendència a la recentralització” que demostra l’executiu estatal, ja que a hores d’ara no hi ha “ni un sol programa” del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR, la part més important dels fons) que no s’hagi dissenyat a Madrid. El conseller reclama que almenys una part dels recursos es destinin a plans d’acció publicoprivats elaborats per cada territori, en atenció a les seves necessitats específiques, els anomenats Perte regionals (projectes estratègics per a la recuperació i transformació econòmica). “És un menysteniment a un principi bàsic a tots els països, el de subsidiarietat”, subratllava. El govern demana més participació en la gestió dels Perte ja dictats per La Moncloa, i a més té a punt fins a 13 projectes prioritaris propis que podria implantar si hi és autoritzat, agrupats en tres blocs que busquen la transformació del teixit productiu cap a la digitalització, les noves tecnologies i el respecte pel medi ambient. “Esperem que en els propers mesos se’n pugui concretar algun”, confiava Giró.

El conseller encara alertava d’un darrer capítol de greuges, com és el fet que, davant la indefinició de l’Estat, el govern s’hagi de fer càrrec de gairebé tots els costos de la gestió dels fons. Igualment, reclamava que l’IVA d’aquestes inversions sigui “elegible”, és a dir, que sigui declarat subvencionable i no l’hagin d’assumir les administracions inferiors, com la Generalitat o els ajuntaments, a qui sovint se’ls fa impossible. “S’ha plantejat al govern central, però de moment no està resolt”, lamentava Giró, que, malgrat tot, era optimista sobre el potencial transformador dels fons.