El TC tomba els recursos de Peral i López pel crim de la Guàrdia Urbana
L’Audiència de Barcelona va condemnar a 25 i 20 anys de presó els agents, sentència confirmada pel TSJC i pel Tribunal Suprem
Els condemnats poden recórrer encara al Tribunal Europeu de Drets Humans
El Tribunal Constitucional ha tombat els recursos dels agents Rosa María Peral i Albert López pel crim de la Guàrdia Urbana, en què el 2 de maig de 2017 van assassinar la parella d’ella en un triangle amorós.
Fonts jurídiques han informat que el tribunal de garanties ha dictat una providència en la qual inadmet a tràmit els recursos d’empara dels condemnats perquè “s’ha incorregut en el defecte insubsanable de no haver satisfet degudament la càrrega consistent a justificar l’especial transcendència constitucional del recurs”.
L’Audiència de Barcelona va condemnar a 25 i 20 anys de presó els agents Rosa María Peral i Albert López, respectivament, per un delicte d’assassinat amb traïdoria, si bé a l’agent se li va imposar una pena més alta en aplicar l’agreujant de parentiu.
Aquesta sentència va ser confirmada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i posteriorment pel Tribunal Suprem.
El relat de fets provats assenyala que els condemnats van traçar un pla per matar la víctima, que vivia amb l’agent, i que consistia a esperar que estigués adormit o descansant. Així és com, el 2 de maig de 2017, de matinada, els dos acusats el van matar de forma violenta a l’habitatge que aquest compartia amb Rosa Peral a Vilanova i la Geltrú (Garraf).
Després van utilitzar el telèfon mòbil de la víctima diverses vegades per fingir que feia la seva vida amb normalitat i van portar el terminal, perquè delatés el seu posicionament geogràfic, als voltants del domicili de l’exmarit de Rosa, amb el qual aquesta mantenia un relació molt conflictiva, per involucrar-lo.
Els dos agents van introduir el cos de la víctima al maleter del cotxe, propietat del guàrdia urbà assassinat, i van calar foc al vehicle en una zona del pantà de Foix.
Després d’esgotar el seu recorregut judicial a l’Estat, els condemnats poden ara recórrer en última instància al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH).
