Rússia afluixa els atacs a Kíiv pels avenços del diàleg
Ucraïna es compromet a no adherir-se a l’OTAN si té garanties de seguretat dels membres del Consell de Seguretat de l’ONU
Turquia confia que el progrés en les converses porti a una reunió entre Putin i Zelenski
Les converses entre Rússia i Ucraïna per mirar d’acordar un alto el foc que, posteriorment, dugui a la fi de la guerra van començar a donar fruits tangibles en la reunió que les dues delegacions van mantenir ahir a Istanbul, patrocinades pel president turc, Recep Tayyip Erdogan.
Rússia va anunciar que reduirà dràsticament les operacions de combat militar en dues àrees clau d’Ucraïna “per impulsar la confiança mútua” en les converses de pau. Es tracta de les accions al voltant de Kíiv i de la ciutat de Txerníguiv, al nord del país, unes zones on, segons Ucraïna i diversos serveis d’intel·ligència occidentals, les tropes russes havien reculat els darrers dies.
Pel que fa a les principals qüestions que separen les dues parts, el punt clau és la futura neutralitat d’Ucraïna i el compromís de no adherir-se a l’OTAN ni a altres aliances militars. A canvi, Kíiv exigeix un tractat internacional amb almenys onze països que li ofereixin garanties de seguretat per protegir Ucraïna contra qualsevol agressió o atac militar de Rússia. Si es donen aquestes garanties, “Ucraïna acceptarà ser neutral, no tindrà armes nuclears ni permetrà bases militars estrangeres al seu territori”, va dir davant la premsa a Istanbul el negociador ucraïnès Oleksander Txali.
Segons Ucraïna, aquests països serien els cinc membres permanents del Consell de Seguretat de l’ONU (el Regne Unit, la Xina, Rússia, els Estats Units i França), així com Turquia, Alemanya, el Canadà, Polònia, Itàlia i Israel. “Però també se’n podran adherir d’altres”, va dir el negociador en cap d’Ucraïna, el diputat David Arakhàmia. En cas d’un atac o una agressió contra Ucraïna, Kíiv podria exigir consultes en tres dies i, si no es resolgués l’assumpte per via diplomàtica, tindria dret a assistència militar, inclosa la declaració d’una zona d’exclusió aèria, va aclarir el parlamentari.
El cap de la delegació russa, Vladímir Medinski, va confirmar les grans línies de l’acord: neutralitat permanent d’Ucraïna, lliure d’armes nuclears i sense tropes estrangeres, a canvi de garanties multilaterals per a Kíiv.
Van avançar tant que ahir mateix es va donar per tancada aquesta tanda de converses i avui no hi haurà cap reunió. El ministre d’Afers Estrangers turc, Mevlüt Çavusoglu, va expressar esperances que la trobada d’ahir obri la via a una reunió directa entre el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, i el seu homòleg rus, Vladímir Putin.
La bona sintonia d’ahir no ha frenat el foc al sud i a l’est d’Ucraïna, on hi ha en joc la sobirania ucraïnesa d’una part d’aquell territori. L’estatus de Donetsk i Lugansk continua sent objecte de disputa. Pel que fa a la península de Crimea, Ucraïna proposa un termini de quinze anys per resoldre l’assumpte, sense que ni Rússia ni Ucraïna recorrin a la força en aquest període.