Occident respon a Rússia

Ja ha passat un mes des que Rússia va envair Ucraïna adduint uns arguments que, per més que els forci, mai justificaran una guerra que està provocant tantes morts i destrucció. Semblava impossible que en ple segle XXI ens poguéssim trobar amb una situació tan catastròfica per les seves conseqüències actuals i futures. És evident que les relacions internacionals i la diplomàcia han fracassat rotundament. Ara s’ha de gestionar el desastre i el millor fora trobar un acord que aturés la guerra i oferís un present i un futur als més afectats. El món europeu i occidental ha vist les orelles al llop i s’ha posat les piles per actuar en contra de l’opressor i a favor d’Ucraïna. Primer amb sancions econòmiques secundades per la UE, els EUA, el Regne Unit i el Canadà, que estan fen mal a l’economia russa. S’hi han afegit més estats i més sancions, però la Xina i l’Índia, els estats més poblats del món, s’estan mostrant al marge, tot i que no donen suport a Rússia. Així les coses, la UE ha sorprès amb una coordinació i presa de decisions que feia temps que no es veia i, per altra banda, l’OTAN, recentment qüestionada la seva utilitat i eficàcia, ha revifat i es mostra ara com una aliança fonamental per contenir les ànsies expansionistes de Putin. Deu ser que contra un enemic concret i comú la unitat és més fàcil o, si més no, més necessària. En el si de la UE es planteja seriosament aprofundir en l’Europa de la defensa i coordinar sinergies en la gestió de l’energia, posicions importants per avançar cap a una UE política que sigui respectada pels estats poderosos del món. De fet, en pocs dies a Brussel·les hi ha hagut tres reunions que destaquen la singularitat i l’amenaça del moment. Per una banda, la cimera de l’OTAN, amb l’assistència i lideratge del president dels EUA, que s’ha mostrat unida advertint Moscou de l’ús d’armes químiques i de les conseqüències d’utilitzar-les. També una reunió del G-7 que ha acordar amb la UE restringir les transaccions d’or del Banc Central de Rússia per evitar el finançament de la guerra. I per altra banda, una reunió dels mandataris de la UE per cercar posicions en la gestió comuna de l’energia i ser menys dependents de Rússia (ja s’ha establert que arribarà a la UE un 68% més de gas liquat dels EUA). I pel que fa a la gestió sobre el preu de l’energia, ha costat trobar-hi un consens i s’ha optat per acceptar la dificultat de connexió elèctrica de la península Ibèrica i es permet a l’Estat espanyol i a Portugal establir límits temporals al preu del gas, que haurà d’aprovar Brussel·les. De fet, és evident que quan anàvem sortint de la crisi de la covid-19 amb l’ajut dels fons Next Generation, ens han caigut com una llosa els efectes de la guerra, nefastos per a Ucraïna i els seus habitants, però també amb un significatiu cost econòmic i social per als europeus. Esperem que les mesures preses serveixin per aturar la guerra i a mitjà termini per estabilitzar l’economia i la geopolítica, que vol dir establir un escenari adequat per a la llibertat, seguretat i benestar de les persones.