Còrsega acomiada el líder independentista Yvan Colonna
Una multitud silenciosa li ret un últim homenatge al seu poble natal, Cargèse
Milers de persones es van reunir ahir a la tarda a la localitat de Cargèse, al sud de l’illa, per retre un últim homenatge al líder independentista cors Yvan Colona, mort el 21 de març passat a causa de l’agressió que va rebre a la presó d’Arle (Provença) dues setmanes abans i que el va deixar en coma. El fèretre amb les restes mortals de Colonna va arribar dijous al vespre a l’aeroport cors d’Aiacciu en un vol procedent de Marsella, on va ser rebut per centenars de persones, que va fer un passadís d’honor al cotxe fúnebre fins al tanatori de Pichetti, on va instal·lar-se la capella ardent.
Des d’Aiacciu, les restes de l’activista independentista cors van ser traslladades ahir a Cargèse, on hi ha la casa familiar dels Colonna. Milers de persones esperaven el cotxe fúnebre en silenci, onejant banderes corses, per retre-li homenatge i acompanyar-lo en el seu últim viatge. El fèretre va arribar a Cargèse cap a un quat de tres de la tarda, fent la primera parada a la finca familiar dels Colonna, als afores de la localitat, on va tenir lloc un acte íntim. Trenta minuts més tard, el cotxe fúnebre va traslladar-lo fins al centre del poble. El fèretre, cobert amb la bandera corsa, va ser portat a l’espatlla pels seus familiars pels carrers de la població fins a l’església, on es va celebrar el funeral. El govern cors, l’anomenada col·lectivitat territorial, presidida per l’autonomista Gilles Simeoni –que va ser l’advocat de Colonna–, va acordar que les banderes amb un crespó negre onegessin a mig pal a la façana de la institució. Una mesura que va ser seguida per diverses localitats de l’illa en senyal de dol. La decisió del govern cors no va agradar al president de la República francesa, Emmanuel Macron, que durant una entrevista a la televisió ho va qualificar d’“acció inapropiada”.
L’atac al líder independentista cors a principi de mes a la presó d’Arle, on complia cadena perpètua per la mort del prefecte Claude Érignac el 1999, va desencadenar en protestes massives i vagues d’estudiants.