El negre del petroli tapa el roig de la sang

La legitimació per cometre crims contra la humanitat avança arreu del món, ara en nom de l’abastiment de recursos. La guerra que Vladímir Putin ha llançat contra Ucraïna i la voluntat d’Occident d’aïllar Rússia han provocat el caos en el mercat energètic. El president nord-americà, Joe Biden, i altres líders europeus s’han afanyat a buscar alternatives per garantir l’aprovisionament de combustible i estan disposats a tapar-se ulls i oïdes per acostar-se –encara més– a dictadures com l’Aràbia Saudita, que suposen un forat negre dels drets humans. La intenció de la Casa Blanca és que Riad s’uneixi a la campanya contra Moscou. Washington tallarà relacions amb Rússia per castigar els seus crims en territori ucraïnès i ho compensà premiant els crims que les dictadures del Golf cometen contra els seus propis ciutadans.

La Casa Blanca pretén recuperar la sintonia amb Muhammad bin Salman i Muhammad bin Zayed, mandataris de l’Aràbia Saudita i dels Emirats Àrabs Units (EAU). Biden els demana que augmentin la seva producció petroliera perquè baixin els preus de combustible, cosa que permetria que les butxaques dels consumidors dels Estats Units respirin més tranquil·les abans de les eleccions mig mandat de novembre, en què els Demòcrates podrien perdre el control del Congrés.

L’Aràbia Saudita i els Estats Àrabs Units estaven més còmodes sota l’ala fraternal de Donald Trump que no pas davant de l’escepticisme de postal de Biden, que havia intentat visibilitzar un distanciament dels saudites arran de crims impunes com l’assassinat del periodista Jamal Kashoggi, el 2018. Tant Bin Salman com Bin Zayed juguen amb avantatge: coneixen la conjuntura que impulsa Biden a girar-se cap a ells, i ho aprofiten. El president dels EUA, a qui el càrrec fa pressuposar l’home més poderós del planeta, no ha trobat la manera d’aconseguir una trucada telefònica amb Bin Salman, una situació impensable en temps anteriors.

Després d’haver qualificat l’estat saudita de “pària” durant la seva campanya electoral, Biden es podria veure obligat a reincorporar els houtis a la seva llista d’organitzacions terroristes o a obviar la matança habitual de civils al Iemen. També haurà de tolerar l’execució de 81 persones en un sol dia que els mandataris saudites van ordenar el 12 de març, la més massiva en anys malgrat les promeses de deixar d’exercir la pena de mort. La meitat dels executats eren musulmans xiïtes que havien demanat més participació política de la seva comunitat, discriminada en un país de majoria sunnita. L’organització de defensa dels drets humans Human Rights Watch (HRW) afirma que els abusos sistèmics del judicial saudita fan improbable que els condemnats, morts per decapitació, rebessin un judici just. Els familiars dels 81 executats van assabentar-se de les morts a través de la premsa i a posteriori.

El primer ministre britànic, Boris Johnson, segueix els passos de Biden. L’execució col·lectiva no va aturar la seva visita a l’Aràbia Saudita i les autoritats del regne van ordenar tres execucions més mentre el primer ministre britànic trepitjava sòl saudita. Analistes i activistes adverteixen que líders com Biden i Johnson estan preparats per tolerar els més greus abusos de drets humans.