Albares invoca ara el mandat de les Nacions Unides per diluir el seu gir pro Marroc

La peripècia de fer un gir diplomàtic copernicà amb el Sàhara i que la primícia fos de Mohamed VI –que va gosar revelar una carta privada de Pedro Sánchez que el president manté oculta encara– s’ha convertit en un maldecap principal que persegueix el govern a La Moncloa, al Congrés i al Senat. El ministre d’Afers Estrangers, José Manuel Albares, va assajar un gir argumental en la versió oficial i, per diluir la deriva espanyola a favor del pla d’autonomia marroquina del 2007, va passar a incloure ahir en cada frase l’afegitó “en el marc dels mandats de les Nacions Unides”. L’enuig amb Sánchez pel seu adeu a la neutralitat en un afer tan sensible com el Sàhara és tan transversal que ahir el president va observar a distància com Podem lluïa banderes sahrauís en el ple del Congrés –i Compromís, en el ple del Senat– i tota l’oposició –del PP a ERC– li exigia explicacions. El ministre Albares acudirà aquesta tarda a la comissió d’Exteriors del Congrés i el president no donarà explicacions en persona fins dimecres de la setmana que ve, en un ple en què barrejarà el Sàhara, la invasió russa d’Ucraïna i el relat del Consell Europeu com a filibusterisme per no fer un ple monogràfic.

En la sessió de control al govern ahir al Senat, Albares va haver de rebatre cinc portaveus –entre ells, Jordi Martí (ERC)– sobre l’abandonament del Sàhara en mans marroquines i va justificar el seu gir amb l’argument de “contribuir a desencallar un conflicte de 46 anys amb una solució mútuament acceptable”. Curiosament, tot i fer seva la via del Marroc, ahir el cap de la diplomàcia espanyol va citar en cada intervenció la resolució 2062 de les Nacions Unides, d’octubre del 2021, en què “es preveu la lliure determinació del poble del Sàhara Occidental”. I no és això el que Mohamed VI ha llegit de la carta privada de Sánchez, en què ell de facto proscriu tota solució que inclogui el dret a decidir i considera “la iniciativa marroquina d’autonomia, presentada el 2007, la base més seriosa, creïble i realista per a la resolució del desacord”. “Espanya està d’acord amb l’ONU, la Carta de l’ONU, el Consell de Seguretat de l’ONU i les resolucions de l’ONU, inclosa l’última, la 2602, que subsumeix totes les anteriors”, recitava Albares invariablement a cada portaveu al Senat.

Si al Congrés i al Senat Sánchez va comprovar que els més enfadats els té al Consell de Ministres –l’exhibició de banderes sahrauís va ser la catarsi de Podem per un gir que desconeixia–, el president viatja avui a Ceuta i Melilla per comprovar in situ a les dues tanques els efectes de la contrapart del tracte amb el Marroc en forma de zel amb els immigrants. El més dur amb Sánchez va ser l’expresident espanyol José María Aznar, que instava el PP a apartar-se d’aquest gir perquè “el PP no s’ha d’adherir a cap decisió que consideri que és un error”. “La irresponsabilitat total correspon al govern i al president. S’ha comès un error de conseqüències històriques que pagarem molt car”, sentencia Aznar tot al·ludint a l’abastiment de gas des d’Algèria. Alger, alhora, va oficialitzar ahir que no tenia informació del gir d’Espanya amb el Marroc.