La UE augmentarà la seva força militar fins al 2030
Crearà una força de desplegament de 5.000 efectius per respondre amb agilitat a les crisis
Els Vint-i-set hauran de fer més despesa militar, però la base de la defensa col·lectiva continuarà sent l’OTAN
La Unió Europea reforçarà la seva capacitat militar en els propers anys. Els ministres d’Afers Estrangers i de Defensa dels 27 estats membres van donar ahir llum verd al document conegut com a “brúixola estratègica”, que serà ratificat pels caps d’estat i de govern en una cimera aquest dijous i divendres, també a Brussel·les.
El document s’ha estat treballant durant dos anys i l’alt representant d’Exteriors de la UE, Josep Borrell, el va presentar el novembre passat. Està destinat a traçar la política europea de seguretat i defensa des d’ara fins al 2030. L’objectiu és situar la UE en el nou mapa geoestratègic mundial, que ja aleshores analitza com a marcat per la competició de blocs i el terrorisme persistent. La guerra a Ucraïna ha obligat a actualitzar-ne algunes parts, però mantenint la intenció que la UE deixi de ser un simple espectador en matèria militar com fins ara.
L’estratègia descarta bastir un exèrcit propi i estable de la UE, però sí disposar de marge de maniobra amb la voluntat de donar una resposta ràpida i flexible en cas de conflicte bèl·lic, amb la creació d’una capacitat de desplegament de fins a 5.000 efectius per a diferents tipus de crisi ja el 2025. Estarà basada en batallons ja existents, però mai usats per la UE, i tindrà components terrestres, aeris i marítims. També preveu establir una política de ciberdefensa, una estratègia espacial per a usos militars i reforçar la base industrial bèl·lica europea. La finalitat és reduir la dependència tecnològica. Per a mitjans de l’any vinent, la UE es proposa tenir enllestida una força operativa de 200 experts que, en un marge de 30 dies, puguin ser desplegats en diferents entorns de crisi. També per a l’any vinent, els Vint-i-set es comprometen a començar les maniobres militars europees amb plans que s’han d’elaborar aquest any.
Per tot plegat, els estats membres augmentaran els seus pressupostos militars substancialment, mentre que la UE incentivarà els estats perquè portin a terme col·laboracions en iniciatives conjuntes.
L’estratègia manté “com a base de la defensa col·lectiva” dels estats de la UE a l’Aliança Atlàntica, liderada pels Estats Units. De fet, proposarà un reforç de la cooperació amb un increment de les reunions d’alt nivell. Borrell va desvincular la nova estratègia directament de la guerra, i va precisar: “No som una aliança militar, però volem tenir un rol per donar més seguretat als ciutadans europeus en un món perillós.”
En la roda de premsa posterior a la trobada, Borrell va qualificar l’estratègia de “punt d’inflexió”. D’altra banda, també va anunciar que la UE doblarà el que fins ara ha donat a Ucraïna en armes, amb 500 milions d’euros més. Pel que fa a l’adopció de noves sancions, com les que alguns estats plantegen sobre el petroli rus però sense unanimitat, Borrell va dir que “no és el moment de prendre decisions concretes”.
