Impuls federalista

Ha estat capaç de tirar endavant una llei que porta el seu nom per protegir les anomenades llengües regionals a l’Estat francès i garantir la immersió lingüística. Ara, és al darrere d’un manifest per a una república federal aprofitant les eleccions presidencials d’abril i les legislatives de juny. El diputat bretó Paul Molac, possibilista en aquest estat tan jacobí, utilitza tots els mecanismes al seu abast entrant i sortint de les majories de govern per a un objectiu que creu que acabarà arribant, encara que sigui “a llarg termini”.

Juntament amb tres diputats corsos de la federació Regions i Pobles Solidaris a l’Assemblea francesa, Molac dona suport a aquesta plataforma, que té previst presentar candidats en una vuitantena de circumscripcions. Entre aquestes, les quatre de la Catalunya Nord amb Sí al País Català, ERC i Unitat Catalana. Però, de moment, la xarxa proposa fins a 70 punts per a les presidencials en aquest manifest i “no dona cap consigna de vot per a cap candidat”, ens revela el director de la federació, Pèire Costa.

Molac, que el 2017 es va presentar sota les sigles de La República en Marxa (LRM), el partit del president, Emmanuel Macron, però que després en va sortir, coincideix en aquest diagnòstic. “No, no hi ha cap candidat a les presidencials favorable a aquest federalisme asimètric”, ens explica per telèfon.

“La idea és arribar a un Estat francès que ho sigui, amb autonomies regionals –exposa–. Ens trobaríem més en el cas dels Estats espanyol i italià, que no pas l’alemany. Hi ha territoris que volen més autonomia, d’altres que no. L’única forma d’avançar és amb autonomies regionals a la carta.” L’objectiu és que Còrsega consolidi el seu model autonòmic, Nantes s’integri a la Bretanya, Alsàcia disposi d’una regió pròpia i també la Savoia, Occitània s’organitzi interregionalment i la Catalunya Nord i el País Basc del Nord passin a tenir un estatus propi.

Segons el polític, l’article 74 de la Constitució, per què territoris d’ultramar han accedit a l’autonomia i, fins i tot, Nova Caledònia al dret d’autodeterminació, es podria usar en tots aquests casos. “La gent no ho sap, però l’Estat francès ja és un estat federal; el problema és que només s’aplica a les regions d’ultramar –recorda–. No es fa perquè no hi ha majoria a l’Assemblée i la tecnoestructura parisenca s’hi oposa.”

Quan el polític bretó parla de la tecnoestructura parisenca, posa al capdamunt el president Macron, amb qui va trencar el 2018, només un any després de ser reelegit sota el seu paraigua. Sobre el favorit a repetir com a cap d’estat rebla: “L’única cosa que sap fer Macron és retornar poder als prefectes. No és pas una democràcia moderna amb una participació ciutadana, sinó un model bonapartista.” De fet, Molac mai no ha tallat completament amb el Partit Socialista, amb què va obtenir l’escó per primer cop el 2012 junt amb els ecologistes i la Unió Democràtica Bretona, i amb què segueix treballant en el Consell Regional de Bretanya.

En el manifest per a una república federal, s’assenyala la gestió de la pandèmia com a exemple de “les múltiples mancances i carències de l’Estat, massa centralitzat per ser eficient”. Entre els 70 punts, hi ha la supressió dels prefectes, l’autonomia fiscal, les policies regionals i la cooficialitat de les llengües.

Per a aquestes legislatives, Molac no recorrerà a cap sigla major. “Ho faré sota els meus propis colors”, avança. I és que, el 2017, ja va ser escollit a la seva circumscripció de Ploermael amb la major proporció d’un diputat en la primera volta, el 54%.