Homenatge al primer rector
La UdG reconeix la figura de Pep Nadal, primer rector de la institució entre els anys 1989 i 2002
Se’n destaca la passió per fer realitat el somni
La sala de graus portarà el seu nom
En francès sillage es refereix a la fragància que deixa una persona al seu pas per una estança, un solc, i qui l’olora reconeix i identifica una pell, un protagonista. L’escriptor Josep Maria Fonalleras va recitar Perfum, de Narcís Comadira, com a metàfora del que deixem en la vida dels altres, d’un rastre i de la seva transmissió, perquè “el que som, el que hem estat, s’escampa”, diuen els versos de Comadira. “El perfum de Pep Nadal”, va arrodonir així, en la presentació, Fonalleras, que exercia de mestre de cerimònies. És una sentència que serviria de títol per a l’acte de reconeixement d’ahir al vespre a l’Aula Magna Modest Prats, a l’església de Sant Domènec, “una demostració de la història d’amor de la UdG” envers el seu primer rector i impulsor, Pep Nadal. Va ser una manifestació amical i amorosa, “una trobada pensada com una festa” que va començar amb el bolero Historia de un amor, de Lucho Gatica, a càrrec de Sandra Fern Trio.
Recollint les gotes del perfum hi van participar persones que van treballar amb Pep Nadal en aquells primers anys de construcció de la UdG, que van glossar el seu tarannà i alhora el seu concepte d’universitat: Marià Sazatornil, Quim Nadal, Mon Marquès, Josep Maria Terricabras, Rosa Picola, Anna Maria Geli, Josep Arnau, Teresa Ruhí, Emili Montesinos o Joan Miró, entre altres. En van destacar l’entusiasme, la sensibilitat, la tossuderia, la passió pel somni de crear una universitat gironina en el mapa del món i sempre “a dalt de l’onada”.
L’ara diputat Francesc Ten, però PAS de la UdG, i Julieta Cortina, PAS de la Facultat de Lletres, ara jubilada, van llegir discursos de Pep Nadal. Julieta Cortina va recitar Joan Vinyoli, un poeta molt citat en els parlaments del rector Nadal. Pep Nadal versava així Vinyoli en el seu últim discurs d’inauguració de curs, el del 2001/2002: “Ara puc arribar, encara, a un mínim ajust amb mi mateix i tornar a tocar el foc primer.” Lectura de textos, poesia i pensaments, alternats amb la música. S’hi va escoltar la cançó predilecta de l’homenatjat, Tan a prop teu; flaires de bolero i de jazz.
Il·lusió, utopia, compromís com a lema oficial d’un acte que va fugir del protocol; estava previst per al 16 de març del 2020 però l’esclat de la pandèmia el va fer impossible. Va ser un 16 de març del 1994 quan Pep Nadal va prendre possessió com a primer rector de la UdG. Ahir Pep Nadal va donar les gràcies als companys de viatge d’aquests anys i, entre altres coses, va defensar el coneixement interdisciplinari de la universitat, que ha de tenir vocació universal en un món global perpetuant un llegat cultural i lingüístic propi. La UdG ha editat un llibre que recull els seus discursos, a més d’una exposició sobre la seva trajectòria i els primers anys de la institució. La celebració es va cloure amb el descobriment de la placa amb el seu nom i amb la qual a partir d’ara s’identificarà la sala de graus. Abans Josep Maria Fonalleras va evocar de nou “el perfum de Pep Nadal” en un intent de treure la grisor del cel gironí.